Juan Carlos Femenía Molinero: «El que estime més és l’amistat que viu al món faller»

QUÈ SÓN PER A MI LES FALLES?

Fa ja huit anys un amic, d’eixos que coneixes a l’adolescència i es queden per a tota la vida, em va comunicar que era el nou president de Baix la Mar i que li faria il·lusió que em fera faller de la seua falla almenys l’any en què era president.

Ell sabia el que allò suposava per a mi, perquè, encara que les falles sempre m’han agradat, jo he sigut molt crític amb la festa, em pareixia una despesa excessiva, una festa poc participativa i un poc presumptuosa. Que agosarada és la ignorància, que errades més grans cometem quan jutgem sense conéixer!

Un amic és un amic i em vaig apuntar a la falla Baix la Mar amb idea de passar un any i prou, una altra errada greu, no contava amb els fallers i les falleres de Baix la Mar, en la seua acollida, en com em mostrarien un altra cara de les falles, eixa que està plena de treball, dedicació i bons companys. Així a poc a poc vaig endinsar-me en aquest món, fent carrossa, decorat de presentació, veient com assajaven els fallers responsables del bàndol o de la presentació, la faena que desenvolupen aquells que organitzen els dinars, les festes o tantes coses que cal fer per portar endavant un any faller. Vaig endinsar-me tant que ja no he pogut eixir, que ja he quedat atrapat per aquesta meravellosa festa i seré faller de Baix la Mar mentre les forces em deixen.

Hui, quan ja han passat els anys i conec a fons la festa tinc una idea completament diferent, ara sé que les falles són moltes realitats en una.

Està la realitat artística, expressada en el monument (on el modelatgei la pintura ens encisen), en la música que ens acompanya i ens alegra l’ànima, en la pirotècnia que ens emociona, en les indumentàries que suposen un art centenari que haguérem perdut sense les falles. Està la festa, present en les cercaviles, els passacarrers, els dinars, el ball o les rialles dels fallers i les falleres. Està la tradició, la llengua o una part de la identitat cultural dels valencians, totes aquestes coses són falles.

Però quan pense en la festa i recorde tot allò que he viscut en ella, sempre em ve al cap les mateixes vivències, les mateixes emocions. Recorde la cordialitat i simpatia en què em varen acollir la resta de fallers de Baix la Mar, quan fàcil va ser integrar-se i formar part d’un col·lectiu format per moltes persones que viuen les falles pràcticament des del mateix moment de nàixer. La quantitat d’amics i amigues que he fet gràcies a aquesta estimada festa.

Així no és estrany que quan reflexione al voltant de què són per a mi, quina és l’ànima, el realment important de les falles, em trobe sempre amb la mateixa idea, el mateix concepte, l’amistat. Sí, ja ho tinc clar, està l’art, la cultura, la tradició o la festa, però jo el que estime més és l’amistat que viu al món faller, eixa que fa que la teua falla siga una mena d’extensió de la teua família i que, amb la resta de fallers i falleres, tingues també una relació de germanor festera encara que no els conegues personalment.

Juan Carlos Femenía Molinero