Franc Peris de la Falla Baix la Mar: Val més tard que mai
Hola, em dic Franc, soc nascut i criat a Catarroja, un poble de l’Horta Sud prop de València, on predomina la variant dialectal apitxat, i de vegades deixe anar un «aní» o un «pují» que em delaten inconscientment. Personalment estic a gust en un lloc com la falla, on puc relacionar-me en la meua llengua, i tindre la satisfacció que el que es fa ajuda un poc a mantindre-la amb actes com les presentacions, els llibrets i altres com aquest mateix escrit.
Esta falla deu el seu nom al barri marítim de Baix la Mar, barri de pescadors, calafats i a la fi gent que sempre tenia una finestra oberta a la mar. Jo sóc fill de fuster i pescador de l’Albufera, i quan de menuts als meus germans i a mi ens duien a pescar a la mar o al llac, quasi sempre algú parava dins del sequiot o la mar mullat de dalt a baix i amb l’escalfor de les rialles dels altres. Rialles d’abans que ara tornen vinculades a la mar.
La gastronomia i en especial la casolana de la qual gaudim gràcies al món faller, i en especial als magnífics cuiners i cuineres d’esta falla és un espectacle. Encara recorde quan vaig dur al meu sogre a menjar un all i pebre d’anguila al port de Catarroja, els mosquits i tarantel·les el duien per l’aire. Diferent del d’ací, on ell s’ha criat amb grans vaixells de bou front als petits llaüts que solquen l’albufera. Us puc assegurar que en la vida havia menjat tantes gambes i peix tan gustós com ací.
La pregunta és què collons faig a Dénia i vinculat al món faller si no ho he estat mai, és més, quan era menut aprofitàvem les vacances de falles per fugir d’elles. La resposta és ben senzilla, és una qüestió de sentiments, estima a una terra i a una dona que ha compartit amb mi i amb els nostres fills el seu voler per la festa i per esta falla. Una falla que des de la meua timidesa m’ha deixat anar fent i participar en tot allò que he pogut i he tingut gust. Estar en un ambient on som capaços de dur a terme creacions artístiques tan meravelloses com les carrosses, presentacions, llibrets, comparses. Des d’un primer moment em va deixar bocabadat l’ambient que es respira de col·laboració, de treball i responsabilitat per intentar fer el millor possible allò que fem, i en esta falla ho fem molt bé, i a més a més ens divertim.
Tant de bo que prompte les falles puguen ser les de sempre, perquè he tardat en gaudir-les però ara sé que no vull perdre-me-les.
FRANC PERIS MONTANER