M. Josep Ripoll ( Psoe Dénia)La plaça de Valgamedios, paradigma de la nova Dénia
La plaça de Valgamedios s’ha convertit en un cas paradigmàtic de la transformació urbana que durant els últims anys ha dut a terme el govern de Dénia. Un espai relativament menut, prou oblidat excepte quan, cada mes de març, acull el monument de la falla Oeste; una placeta històrica de la ciutat (una de les antigues entrades de la muralla) envaïda pels cotxes i ofegada pel volum de trànsit que la circumdava.
Esta mateixa setmana hem rematat les actuacions a la nova Valgamedios, també coneguda com la plaça de l’Oest, amb més mobiliari i elements originals de jardineria que han completat la transformació d’este espai en una autèntica plaça, per a viure i conviure. Un més dels indrets emblemàtics de Dénia que han recuperat el seu encant i s’hi han recuperat per a les persones.
L’últim exemple d’una llarga llista de millores que han contribuït a què la ciutat avance en la mateixa direcció: la de la modernització urbana i la sostenibilitat. Poques són les grans ciutats europees que no han tancat els seus centres urbans al trànsit, una tendència disparada després de l’episodi de la pandèmia que tant ens ha fet reflexionar sobre com volem viure en el futur.
La transició cap a la normalitat ens va fer veure molt clar que volíem una ciutat per a passejar i gaudir, perquè els xiquets i xiquetes hi puguen jugar als carrers i caminar segurs fins a les escoles; on poder respirar mentre els cotxes es queden aparcats a les afores, en una ‘ciutat de 10’ on el desplaçament a peu entre dos punts del nucli urbà no sol costar més deu minuts.
‘Fill’ d’eixa transició postpandèmia és el nou carrer del Marqués de Campo per als vianants, ara mateix en obres per a consolidar el tancament al trànsit i el seu caràcter ‘peatonal’. Paral·lelament a la transformació de la Glorieta i el seu entorn (Cop, Ramón y Cajal, Vicent Andrés Estellés), com a continuïtat de la reurbanització dels carrers Major, Pare Pere i la plaça del Tenor Cortis.
En l’anterior legislatura, revolucionària va ser la intervenció en la plaça de l’Arxiduc Carles, un altre d’eixos espais relegats, l’antiga estació d’autobusos, també col·lapsada pel trànsit. Ara, una plaça plena de vida, amb vegetació i un parc infantil.
Els carrers de Colón, Sandunga, la Mar, van iniciar el camí d’esta transformació, estètica i d’usos, que indubtablement ha millorat la qualitat urbana de la nostra ciutat i la qualitat de vida dels seus habitants.
Perquè descongestionar de trànsit els centres de les nostres ciutats no és només una aposta per un canvi de model urbà, sinó també per una transformació en la filosofia de vida i, fins i tot, en el concepte econòmic: poques persones defensen encara que el tancament al trànsit de carrers com Marqués de Campo han perjudicat el comerç local.
Ben al contrari, tendes i locals de restauració es beneficien ara d’un carrer principal ple de vida, no de cotxes.
M. Josep Ripoll