Mar Castro, de la Falla Baix la Mar: «Les Falles són sentiments i no sempre són fàcils de plasmar en paraules»
Què són les Falles per a mi ? Difícil descripció, ja que en essència són sentiments i no sempre són fàcils de plasmar en paraules.
Jo he volgut ser fallera des de sempre, i en casa em van dir que podria ser-ho quan pogués anar soles als llocs. Té gràcia que la meua sang fallera vinga d’ un gallec que un dia fa molts anys va ser President de la Junta Local Fallera de Dénia. I és que la nostra festa té aquest poder de captivar a tothom.
Va ser tindre la moto i apuntar-me, i la Falla havia de ser la de Baix la Mar, en això cap dubte. Des de menudeta sempre m’ havia encisat el nostre Carrer Pont, el que ara trobe a faltar tant en Falles.
I al principi tot era festa i diversió, però no vaig tardar molt a adonar-me que s’havia de treballar molt i molt dur per a poder estar on nosaltres sempre estem, en el més alt.
Per a mi les Falles són Baix la Mar. I és un orgull pertànyer a aquesta Comissió capdavantera, lluitadora, competitiva, que sempre està amb la cultura i el progrés. Però més orgull encara és formar part d’ aquest grup de persones sense les quals res seria possible. Ací és on marquem la diferència, en l’ equip humà que formem. Per a mi més que amics, la meua família fallera. Persones que es lleven moments de son perquè puguem somniar, per a poder lluir amb Carrosses inimaginables i Presentacions indescriptibles. Amb dinars fabulosos i llibrets impressionants. Tantes coses que es fan al llarg de l’any amb tant d’ esforç humà.
He viscut les Falles de moltes formes distintes, primer com a fallera, després com a mare… La meua vida està marcada per records envoltats de pólvora i música, de cendres, de colors que brillen fort en març en les nostres falleres, de rialles i plors, de balls, de sentiment faller.
Ara m’ ompli d’ orgull veure reflectits en la meua filla els mateixos valors i sentiments fallers, el respecte a les tradicions i la cultura de l’ esforç, l’ estima a Baix la Mar, la Falla que l’ ha vist créixer, la Falla on jo he volgut que creixera.
Aquesta pandèmia ens ha pegat dur, però no podrà amb nosaltres. Ens alçarem més forts si cap per a cridar als quatre vents que «No hay quien pueda con la gente marinera«. Perquè sí, Núria, Paula, Juanvi i Cesc, NO HAY QUIEN PUEDA. El meu cor està amb vosaltres i estarem recolzant-vos a cada pas d’ aquest camí que sé segur ens portarà a viure amb més intensitat les vostres Falles.
Remem per la Festa. Remem per les Falles. Remem per Baix la Mar.
Mar Castro