Pep Guardiola: «Falles, falletes i fallons»

FALLES, FALLETES I FALLONS

Em pregunten que són les Falles per a mi, i a mi sols em ve al cap: falles, falletes i fallons.

Ara bé, agafe aire i pense….Ser faller és una manera de viure. És una vida paral·lela a la teua, però que al final acaba envoltant-la. Són falleres i fallers que es converteixen en amigues i amics, són el soroll de la música valenciana als passacarrers, són l’olor de la pólvora quan s´arrima març, són els colors de vestimentes i flors a l’aproximar-se la primavera. Són carrosses, presentacions, dinars als casals, divendres amb els a vegades oblidats cobradors del ‘frac’…Són tota una maquinària on cada u aporta el que sap perquè a març tot isca bé.

(Caram que bonic m’ha quedat!!!! Hui estic inspirat…allà vaig!!!!)

Aquell que em coneix sap quina és la meua vertadera passió dins de les Falles. Com cantava Serrat “Cada loco con su tema”, i el meu és el dels artistes, tant les seues obres com les seues vides. Aquells artistes que he tingut el plaer de conèixer al llarg del meu recorregut faller i també aquells altres que no conec personalment però que ho són tot dins de la meua  ment artística.

Les seues obres, els monuments fallers, són per a mi com un màster, però en el que no necessite estudiar, és com si la meua ment absorbira tot allò referent a eixes grans obres que em fan perdre el cap, als seus artistes i a les seues vides.

(Ja podria haver-me pegat per gastar tot este cabet per estudiar una carrera amb oposició inclosa !!!)

Al llarg d’aquests anys he conegut molts artistes de diferents pobles. He viscut la seua evolució, des del cartró i la vareta, fins al suro i el fresat de les màquines. Des de falles barroques a falles de línies impossibles i risc desmesurat. Però del que més orgullós estic és d’haver conegut no sols als artistes, sinó també a les persones que són, a les seues famílies, parelles i amics. I no sols dels grans artistes, també de tots aquells que treballen als tallers que tantes vegades he visitat, dels que tallen la fusta, modelen o escaten el suro, pinten, empaperen, donen gota, armen els sacabutxos, i fins i tot, el que grana el taller. Per a mi són herois amb qui he compartit històries de mil tipus, des de situacions còmiques que prefrerisc no reproduir, a experiències personals molt agradables i també d’altres molt dures.

Quan arriba el 20 de març, jo ja començe a cavil·lejar en la ‘plantà’ del proper any. En els viatges de ‘ninots’, en les góndoles que necessitarem…i com no, en el monument que ens porte a guanyar el primer premi. Perquè sí, jo soc monumentaliste, i clar que m’agrada la festa però per damunt de tot, com he dit, està la FALLA. De fet, jo sempre he dit que quan donen els premis, jo aniria, ficaria els banderins i al dia següent a cremar i tornar a començar.

(Digueu-me boig, però com he dit, la passió és la passió i així no estarien les falles tres dies agafant pols)

Enguany no hem pogut gaudir de tot això, però res ens aturarà. Esperarem el que faja falta per tornar a eixir al carrer a disfrutar de les obres dels meus amics, els artistes, als quals vull mostrar des d’ací tot el meu suport en un any tant complicat per a ells.

El bitxet ens ha fotut enguany la festa i la “plantà” que tant anhele, però continuaré a la espera de tornar a traure al carrer els monuments, tornaré a visitar tallers per vorer peces noves i a esmorzar amb els cracks (No tot ha de ser patir !!!)

Més prompte que tard….tornarem!!

Pep Guardiola Hostalrich