Maria Crespo Mahiques: «La tradició viu a Baix la Mar

La tradició viu a Baix la Mar

Per a mi les falles no sols són els tres dies, sinó és molt més, són emoció, treball, germanor, alegria, esforç, març, música… Darrere de tot n’hi ha molta gent que s’esforça i treballa per a dur la festa endavant, sense totes eixes persones no seríem res.

Baix la Mar no sols és una comissió, també és una família on he conegut a molta gent, que ara formen part de la meua família i amics del dia a dia.  A la falla he après que darrere de qualsevol cosa que fem no n’hi ha una sola persona, som un equip que anem tots a una i aquí és on està la nostra potència, la força necessària per a tirar endavant.

L’any comença amb la triada de les falleres majors i el president infantil, a continuació ve el dia que tots els xiquets i no tant xiquets gaudim amb l’aigua, el dia del faller, que ens recorda que les carrosses s’aguaiten a la fi de la setmana.  Les carrosses són també un moment important, un dia on tots disfrutem, i quan arriba l’hora del premi és un moment d’alegria, ja que has passat  unes setmanes treballant i posant tot el teu esforç per a traure el millor. Són dies on compartim moltes coses, però també exigeix molt d’esforç per part de totes i tots.

Si pense en la falla, recorde els dies que al casal organitzaven dinars que ens permetia jugar a totes les falleres i fallers i passar una bona estona. Són especialment nombrosos i rellevants els dinars que es fan per a commemorar la celebració del 9 d’octubre, on els més menuts dibuixen recordant la figura del Rei Jaume I. També m’agrada molt que a la meua falla es promocionen les danses i es fa sempre al mes de novembre. Tots els xiquets i xiquetes fem una fila i aprenem a ballar la dansada de Dénia. És curiós també per a ballar preparem un dinar que sol estar boníssim.

Quan arriba el nostre mes de març tots esperem el dia de la crida on les falleres majors de Dènia anuncien que ja estem en falles; el dia de germanor en el qual compartim moments amb gent d’altres falles. A poc a poc arriben els dies de plantà, olorem la pólvora que ompli cada barri, cada carrer, cada cor i amb ella, les mascletaes, i sobretot els tres dies de falles començant  pels premis on en un moment estàs nerviosa i al segon votant d’alegria, plorant d’emoció i cantant el  “no hay quien pueda”;  les cercaviles, l’ofrena on sentim una especial alegria per portar el ramell a la Mare de Déu, i per a acabar l’any la nit de la cremà.  La nit del 19 de març es viuen sentiments contradictoris, perquè no sols cremes un monument, sents emoció i tristesa a la vegada, perquè suposa la fi d’un any i a més a més les ganes per saber què passarà i què viuràs el següent. Quines noves falles plantarem al carrer per a novament començar. Tot és nou i al mateix temps mantenim intacta la nostra tradició.

Jo sent orgull de pertànyer a Baix la Mar, així m’ho ha transmés la meua família i així vull viure-ho jo.

Maria Crespo Mahiques