Miguel Ivars de Baix la Mar “TROBAR-ME AMB TU”

Respondre aquesta pregunta, és fer un repàs de quasi tota la meua vida, Ho pense i veig que vaig trobar una dona marinera que em va fer conéixer i sentir l’esperit mariner, malgrat que venia d’una falla també arrelada prop a la mar.

Tot comença amb una promesa, que si alguna vegada teníem una xiqueta seria fallereta de la Mar, i així va ser, com un 17 de març complia la promesa, involucrant a tota la família en la falla Baix la Mar.

Al principi em van costar un poc, trobava moltes diferències entre aquestes falles a pesar d’estar tan a prop l’una de l’altra. En una, era festa el que jo percebia, tal vegada per l’edat que també juga un paper important a l’hora de vorer les coses. En l’altra, veia projectes diferents, un conjunt de feines, persones disposades a gaudir, treure objectius cap avant i guanyar, aquesta paraula va fer ressò amb mi. Al llarg dels anys he pogut sentir-me i formar part d’un gran col·lectiu integrat per persones molt diferents, les quals des de diferents visions i opinions enriquien la falla. Algunes d’elles malauradament ja no hi són, però han deixat la seua empremta, a mi em van fer créixer i comprendre aquell sentiment de TOT SIGA PER BAIX LA MAR. Aquell primer any, aquella empremta va entrar tan forta en mi que abans que acabara l’any ja col·laborava en la falla i l’any següent era faller.

En tots aquests anys i, parle de vint-i-nou, he vist com ha evolucionat la falla i jo junt amb ella. Abans, la perruqueria del carrer Colon o la tenda de pintures, eren punts de referència de trobades falleres, hui el Casal ha agafat el relleu, sent aquest el nostre principal lloc d’encontre.

Si tracte d’organitzar tot allò que conserve a la meua ment i al meu cor s’ajunten un munt de records i sentiments que he anat sumant durant tots els anys d’aquest camí. A la falla Baix la Mar he vist a moltes persones complir els seus somnis, he fet amics que d’altra manera potser no haguera conegut mai. He viscut l’alegria conjunta de celebrar i he vist créixer persones en el sentit més ample de la paraula, en edat i en capacitat d’entrega i, junt amb elles, aquell sentiment del qual vos parlava també ha anat creixent en mi.

Amb la distància que dona l’edat, mire enrere i m’adone que hui no seria qui soc sense totes aquestes vivències i experiències que proporciona la falla, la majoria bones, les menys no tan bones, com la situació actual d’incertesa que travessem. Aquest ha sigut un dur colp. Hem hagut de reservar totes les nostres alegries i il·lusions en un calaix, esperant el moment adequat per tornar a deixar-les anar. No enganyaré ningú si dic vos parle de frustració, d’incomprensió i d’arravatament, de rosar les falles amb les puntes dels dits a estar reclosos a les nostres cases durant mesos. Avui dia encara em costa d’assimilar. Però pense en aquell sentiment que em va captivar fa tants anys, el TOT SIGA PER BAIX LA MAR, que es manté tant (o més) viu com sempre, una flama incombustible que ens ha guiat en la foscor d’aquests dos anys fins ací i que, arribat el moment, ens farà tornar amb més força que mai.

TOT SIGA PER BAIX LA MAR.

Miguel Ivars Bertomeu