Falla Baix la Mar: In memoriam Maria Caselles LLambies
Hi ha persones que, amb absoluta senzillesa i naturalitat, deixen empremtes en la vida d´aquells que han tingut la sort de conèixer-les. Una d´aquestes persones és, sense cap dubte, la nostra Maria, una dona que ha viscut amb passió una estima incondicional per la nostra falla al llarg de tota la seua vida.
Maria va nàixer i viure al carrer Pont, on uns anys després s’establiria la falla Baix la Mar, a la qual va quedar lligada per sempre. El seu pare, Pepe Caselles, que era fuster de professió, participava activament en la confecció dels monuments fallers, per això, Maria va veure de primera mà el treball que es necessita per dur endavant una comissió, i mai va deixar de treballar i col·laborar en totes les tasques que comporta un exercici faller.
En la cuina ens delectava amb les seues famoses coques fregides de forat, i com oblidar-nos dels deliciosos entrepans de tomacat amb els que vam sopar tantes nits de carrossa. Ai, les nits de carrossa! Quant li agradaven, i com les gaudia! Amb ella les nits de feina eren més divertides; quantes rialles i converses queden per al record, quantes boletes i cucurutxos haurà pegat i quants ànims i bons consells ha transmès als diferents càrrecs que, amb el pas dels anys, han encapçalat la comissió. Maria no es perdia res, estava present a tots els actes i esdeveniments organitzats i gaudia com ningú; obria i tancava la festa ballant i s’acomiadava sempre de totes i cadascuna de les persones presents amb un bes i un gran somriure.
Va compartir el seu amor per la falla amb el seu marit, Pepe Albi, anomenat President Honorífic de la falla, i junts van transmetre als seus fills Bartolomé i Sefa, i als seus nets Patricia, Pablo, Quique i Maria, no sols l´amor per la nostra festa, sinó també el seu bon caràcter i eixa espurna, carisma i personalitat que els fa ser estimats per tots.
Maria, et trobarem a faltar, però mai t’oblidarem. Deixes un gran estel de vivències en tots els que t’estimem i estem segurs que cada vegada que cantem el “No hay quien pueda”, des d’allà on estàs, ens acompanyaràs.
Fins sempre, Maria.