Segon taller Dénia&Marina Alta#Tastinglife a Pedreguer

Empresaris i emprenedors veuen noves oportunitats en un ecosistema agroalimentari de la Marina Alta

Consideren que” innovar pot ser car, però no innovar és molt més car”

La reconstrucció de l’ecosistema alimentari de la Marina Alta pot ser una atractiva oportunitat per a joves emprenedors i indústries innovadores. Empresaris, entitats públiques i financeres, i associacions intercanviaren la passada setmana experiències, problemàtiques i sensacions respecte al pla d’acció Dénia&Marina Alta#Tastinglife, inclòs en el marc de la Ciutat Creativa de la Gastronomia de la UNESCO. El taller, organitzat per l’Oficina d’Innovació i Creativitat de l’Ajuntament de Dénia, va tindre lloc en l’espai de coworking La Nau LAB de Pedreguer.
La trobada és un pas més per radiografiar la situació del sector agroalimentari de la Marina Alta, presentar un diagnòstic i elaborar una proposta d’actuacions en tots els seus àmbits. El taller de Pedreguer estava centrat en el paper dels emprenedors, la innovació i les noves tecnologies. La presència per d’una entitat financera va permetre identificar amb major precisió el perfil dels emprenedors de la Marina, i el grau de viabilitat de projectes empresarials innovadors.

DOS CLASSES D’EMPRENEDORS

L’emprenedor de la Marina Alta té entre 30 i 50 anys, està al dia de les noves tecnologies i es defensa bé amb la comunicació i amb el coneixement del producte. Dones i homes estarien en percentatges equilibrats. Bàsicament enfoquen els seus projectes cap el sector turístic i la majoria tenen una visió local i pròxima, sense mirades globals.
Per les experiències dels participants, es podrien traure dos sub-perfils. Un seria el dels joves que es decideixen a intentar un negoci propi després d’anys de formació i dels intents per trobar, sense èxit, un treball estable dins del mercat laboral.

Hi hauria un altre emprenedor més madur, que ha perdut el lloc de treball durant la crisi o que, instal·lat en l’estabilitat econòmica, busca diversificar inversions. Igualment, en els darrers anys, i en aquest sector d’emprenedors, s’observa un interès pel territori, un retorn a la producció agrària com a segona activitat o com a fugida i pèrdua de confiança en l’economia tradicional.
Es destaca que, en qualsevol cas, la fórmula més utilitzada per començar és l’alta com a treballadors autònoms, sent molt escasses les iniciatives a través de societats o cooperatives.

INNOVAR NO ÉS CAR

“Innovar pot ser car, però no innovar segur que acaba sent molt més car”. La frase, pronunciada en una de les taules de treball, defineix la importància de la innovació i la incorporació de les noves tecnologies a l’entorn empresarial. Un projecte innovador necessita un procés previ, molt pensat, de recuperació, producció i promoció, i molts dels assistents es van mostrat convençuts de que la gran innovació en la Marina Alta seria recuperar l’ús agrícola i tradicional dels camps abandonats.
El finançament és també l’altra gran barrera dels emprenedors i dels projectes innovadors, sobretot pel desconeixement de l’oferta financera. En aquest sentit es va apuntar la importància de plataformes com Prov-Client o Gestión de Stok, o els productes financers de les entitats bancàries destinats a projectes d’avantguarda.
No van faltar les referències a les oportunitats que ofereixen les xarxes socials, amb la proliferació del crowfunding per aconseguir mitjans suficients per iniciar projectes que poden tindre un interès social. Iniciatives com “apadrinar vinyes” poden tindre igualment efectes positius a l’hora de plantejar determinades i puntuals accions de recuperació del paisatge.
Empresaris i emprenedors apuntaren la importància de les grans empreses de la Marina Alta, que poden ser el tractor de la innovació y la recuperació del sector alimentari. Entre les iniciatives apuntades figura la creació d’un dipòsit de fons comarcals, aportats per empreses i institucions, que podria utilitzar-se per a primers crèdits a joves emprenedors.
El paper de l’administració pública en tot el sistema hauria de ser el de convertir-se en facilitadora de projectes i infraestructures. També té que ser activa a l’hora de fomentar i reconèixer les bones pràctiques i el sentiment d’identitat i de pertinença a una comarca que té un territori que pot generar una gran rendibilitat a tots els sector econòmics.

L’OPORTUNITAT DE LA MARINA

La impressió general és que la Marina Alta es un territori amb un gran potencial que, a més, té com avantatge que és una destinació turística consolidada. En aquest sentit, sorprèn que no hi haja massa associacions professionals ni economia col·laborativa, imposant-se en les relacions econòmiques una cultura individualista que caldria véncer per a desenvolupar el projecte. El paper de l’hostaleria és decisiu, i es considera que el sector ha de creure en el,producte propi.
A l’hora de traure conclusions, els participants van coincidir en marcar una estratègia d’actuacions, construir un sistema que transmeta autenticitat i fer un treball de recuperació de tradicions. Entre les propostes plantejades es va parlar d’un parc tecnològic agroalimentari, o la creació d’un centre logístic de transformació i distribució de productes.
En les taules de treball participaren representants del Creama, el Cercle d’Empresaris de la Marina Alta, l’Organització de Productors Pesquers de la Marina Alta, empresaris i emprenedors lligats al sector d’hostaleria i servicis, a més de responsables del BStartup, el programa del Banc de Sabadell dirigit a empreses emergents innovadores i tecnològiques.