Anna Sobrecases de Baix la Mar: «La meua falla, la meua vida»

No seria capaç de descriure el que són per a mi les falles, doncs, pense que no tindria suficient espai en aquest article per a explicar tot el que per a mi representen, però tan sols amb unes paraules m’entendreu perfectament: amor, família, amistat, dedicació i vida.

He tingut el privilegi de poder veure i viure la nostra festa des de diferents punts de vista, el qual m’ha permés aprendre, conéixer noves amistats i poder experimentar diferents formes de sentir les falles en distintes poblacions. Oportunitats úniques per a créixer com a persona però sobretot com a fallera, i és en aquestes situacions quan he entés a la perfecció el que és l’orgull de ser de Baix la Mar.

La satisfacció de recórrer la geografia de la Comunitat Valenciana, parlar de falles i que la gent de seguida lloe les Falles de Dénia ja és una sort, però si a més a més, a continuació et pregunten que a quina comissió pertanys i dir: soc de Baix la Mar, i que tot seguit recorden alguna falla plantada a la nostra demarcació, o cert any que gaudiren de la desfilada de Carrosses i en concret se sorprenguera una creació marinera, com diu el nostre himne: “Som la Falla del barri marítim, som l’orgull de tot Baix la Mar…”

I pensant en tots aquests moments ja passats, a mi em ve al cap i al cor la pregunta de: com seran a partir d’ara? Diferents en forma probablement, però les mateixes en essència i sentiment.

Pense en el moment en què veja entrar la primera “góndola” carregada amb el nostre monument pels carrers Sanchis Guarner-Doctor Fleming. Sentir els motors de la grua enlairant peces per plantar la falla, fent olor de pintures i vernís, de segur serà màgic, i no com el que ja coneixem, sinó millor.

A la meua ment, he imaginat en què ja vestida de valenciana, senta des del balcó apropar-se la banda de música, baixar i olorar la pólvora de la traca. Xicotets detalls que abans donàvem per fets, però que a dia d’avui cobren especial rellevància.

Perquè el món ha canviat i nosaltres ens haurem d’adaptar durant un temps, esperem no molt més llarg ja, a noves formes i situacions, però d’allò que estic segura és que si seguim treballant units, amb força i esperança de créixer com a col·lectiu solidari, cultural, creatiu i festiu, tots i totes els que formen part de Baix la Mar, com bé diu el nostre cant popular: “no hay quien pueda, con la gente marinera”.

Anna Sobrecases Hostalrich

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies