Carta de despedida del presidente de Jovempa Marina Alta Emilio Sentí
En breve termina la presidencia en Jovempa Marina Alta del actual Presidente Emilio Sentí Ponts, por esta razón, escribe una carta de despedida en la que recoge sentimientos y vivencias tras sus 2 años de gestión.
Deu dies em queden per tal de deixar el càrrec de President de Jovempa Marina Alta, del qual he tingut el gust de responsabilitzar-me durant 22 mesos. Ho he fet ben acompanyat, d’un gran equip de persones. Hem compartit i hem crescut amb vivències conjuntes en aquest temps de la nostra vida que hem decidit dedicar a l’Associació dels Joves Empresaris. Hem conegut moltes institucions privades i organismes públics, els ajuntaments i la seua gestió publica, hem parlat amb la Justícia i fins i tot amb Hisenda, amb els col•lectius, associacions, cooperatives, mitjans de comunicació, hem participat en debat, ponències i reunions. Sempre intentant buscar a eixa Persona que sempre està darrere de eixes sigles o logotips intangibles i moltes vegades separadors. Per sort hi han encara persones que s’assenten al teu costat i et parlen de tu a tu, perquè saben que tots compartim el mateix espai i moment (quina meravellosa casualitat). Aquestes últimes són les que realment han donat valor al temps i esforç que hem dedicat a aquest xicotet projecte unificador.
Hem parlat amb molts Empresaris (dels que ni fumen puro ni van en xofer) dels que s’alcen a les 6 del mati agafen la ferramenta i es papen 10 hores diàries treballant per viure dignament i son bona gent.. Empresaris en majúscules, d’èxit o no, que sempre estan pendents de com va tot, i que no descansen ni diumenges, no peguen ull per vorer com reestructurar-se, reinventar-se per no perdre un lloc de treball, una família, ufffff és molt dur.
Funcionaris que es deixen la pell per nosaltres, que entenen el sistema e intenten facilitar-lo sense èxit, professionals excel•lents atrapats dins d’un sistema estèril d’idees, d’il·lusions verdaderes i sense rumb. Comerciants, científics, advocats, notaris, obrers, tècnics, artistes, músics…persones que ja no saben com trobar un lloc en aquest fracàs social, crisis de valors, que desgraciadament estem vivint. Periodistes que escriuen el que veuen i d’altres que escriuen el que els interessa…Polítics dels que volen i no poden i dels que poden i no volen. Esperem haver aportat un poc de llum a algun d’ells. Això ens reconfortaria.
Hem visitat les Valls, de la Vall del Pop fins a Gallinera, de Segaria al Barranc de l’Infern i d’allí a Ebo i Alcalà. De la mar blava de Marina Ibars, als blancs de Sorolla passant per el marrons de Ruano Llopis, i gaudint del color de Miguel Vaquer…el port de Denia, les Rotes, Cova Tallada, Cap Negre, Portet, Montanyar, l’Arenal, Cap Prim, cap de la Nau, l’illa del Descobridor, Grandella, Moraitg, morro de Moraira, el Penyò d’Ifach…senzillament espais fantàstics. I també per suposat hem gaudit d’eixa gastronomia pel camí, Ca Morell, Casa Pepa, allà al Collado amb eixa fideuà de Pato, Sa a la l’Escoleta, l’arròs al forn de la meva sogra…sublim.
Però el que mes ens ha omplit, sense dubte, ha sigut conèixer a les persones; gràcies a tots. Ens emportem molts bons amics i amb ganes de mes: Persona, Cultura, Comarca, i Empresa…un punt de vista local amb visió global. Fins avui, tenim això. Deu dies queden per concloure i es un bon moment per mirar un poc enrere, sols un poc, i valorar. Ens veurem per el camí. Adeu! i Salut! Molta Salut!
