Cesar Roa de Baix la Mar: Instantànies plenes d’emoció

La primera presa de contacte amb les falles va ser el 1986, acabava d’arribar d’Andalusia i em vaig emportar un gran esglai. Eren les 7 del matí i el barri mariner es preparava per a una despertà. Jo en aquell moment vivia al carrer Sant Vicent de la Mar (ben estret) i de sobte, les finestres tremolaven de les explosions dels coets; vaig pensar que estava enmig d’un tiroteig. Ara ho recorde amb un somriure.

La meua vinculació al barri de Baix la Mar en què vivia i treballava, així com la meua relació amb una família fallera de les de sempre, va donar lloc a viure les falles quasi des del primer moment.

És curiós, durant anys vaig viure i gaudir la festa des de fora i en aquell moment em sorprenia les grans despeses que calia realitzar en un monument que naixia amb el seu destí marcat pel foc. Era jo un absolut ignorat d’allò que és la Festa de les Falles.

L’any 2007, amb el nomenament de la meua neboda Cynthia com a Fallera Major 2008, és quan realment prenc contacte directe amb la Falla i la integració és total amb el nomenament com a President del meu nebot Juan (Joanet) a l’exercici 2014/2015. Realment és en aquest exercici faller quan comprenc el sentiment faller. Càmera en mà, com aficionat a la fotografia, vaig poder captar emocions i llàgrimes en el món faller. I d’aquesta manera, sense buscar-ho i quasi sense donar-me compte, vaig iniciar una nova etapa en la meua vida. La veritat és que no sabia el que em venia, per més que m’ho van advertir: prepara’t, em deien. Prompte va començar la feina i amb ella el descobriment d’allò que n’hi ha darrere d’una festa fantàstica que em va captivar en un any frenètic. Vaig comprendre l’orgull que se sent per pertànyer a Baix la Mar, per a mi la millor falla.

No va haver-hi ni un sol moment de descans, perquè cada cap de setmana estava ple d’esdeveniments: actes, dinars, festes, etc. De seguida em vaig incloure en el grup d’artística, per a mi el més dur de tots els que n’hi ha a Baix la Mar; encara hi pertany avui en dia i sent orgull per treballar amb ells, capitanejats per grans mestres carrosser com Manuel Marco i Sergio Garcia. He de dir que ells dos són treballadors incansables i sense dubte els millors artistes carrossers de Dénia; els premis aconseguits parlen per ells en la llarga trajectòria dedicada a la Falla.

D’aquesta etapa recorde les nits a la nau de la festa, treballant fins a altes hores de la nit i amb una frase que es repetia sense parar: No arribem! Vaig apegar boletes sense aturar-me i les llemes dels meus dits es van omplir de cremades. Van anar passant els dies i arribarem al dia més esperat, el de carrosses. És en eixe moment, en veure eixir la carrossa al carrer, quan els sentiments estan a flor de pell, quan l’emoció és brutal i és un moment compartit per totes i tots, grans i menuts. La comparsa, formada per persones de la comissió i organitzada per artistes de la falla és una altra instantània fascinant. Cada any em quede sorprés davant de tanta creativitat. I jo sense parar de fer fotos, una darrere d’una altra, perquè el meu objectiu capta cada moment fascinant i és tanta la motivació que em quede sense targeta de memòria.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies