El món cultural reflexiona sobre el valor del llegat gastronòmic
La gastronomia de la Marina Alta té un destacat llegat cultural que va més enllà de les tradicions culinàries i que ha deixat un patrimoni rural riquíssim i variat. Representants d’institucions i associacions culturals de tota la Marina Alta es van reunir dimarts a Benissa convocats per l’Oficina de la Innovació i la Creativitat, encarregada de redactar el diagnòstic del Sistema Agroalimentari comarcal inclòs en el projecte Dénia&Marina Alta Tastinglife de la Ciutat Creativa de la Gastronomia.
En el taller, celebrat a les instal·lacions de la Biblioteca “Bernat Capó” i l’Arxiu Històric de Benissa, es van trobar institucions com la MACMA i l’Institut d’Estudis Comarcals, tècnics de cultura, investigadors locals, cuiners i impulsors d’iniciatives culturals i culinàries de diferents pobles de la Marina Alta. Tots van coincidir a assenyalar que la comarca té un important patrimoni rural, que està catalogat i identificat, però que no té garantida la conservació.
En aquest sentit es va destacar que tots els pobles tenen un inventari de béns materials de valor històric, monumental o etnogràfic, del qual una part molt destacada estaria lligada directa o indirectament a l’activitat agroalimentària. En el llistat s’haurien d’incloure totes les infraestructures agràries lligades a la tècnica de la pedra seca (marges, casetes, sistemes de recollida d’aigües…) o al món de la producció de la pansa i els conreus autòctons (riuraus, magatzems, forns i estufes d’assecar panses…). El patrimoni és molt ampli i també s’hi han d’afegir molins, forns de calç, almàsseres, neveres, llotges, cups de xafar vi, eres de batre el blat i una llarga llista de construccions repartides per tots els pobles de la comarca i amb característiques particulars segons el lloc o l’activitat a què es dedicaven.
Segons els assistents, els catàlegs existents, lligats majoritàriament a plans urbanístics o de protecció patrimonial, necessitarien unificar-se i ajustar-se a criteris comuns, a més de reorganitzar-se per tipologies o elements comuns. Demanen a les institucions -ajuntaments i Generalitat, principalment-, que no siguen simples dipositaris dels inventaris i despleguen polítiques efectives de conservació tant dels béns públics com dels privats inclosos en els catàlegs.
L’actuació en les escoles es considera essencial per a promoure l’estima per l’entorn i les tradicions. Cal enamorar-se del territori i del patrimoni per a consolidar una cultura de protecció efectiva d’ambdós camps. Entre diverses actuacions en l’àmbit escolar, es va insistir en la necessitat la recuperar l’assignatura de Coneixement del Medi, retirada l’any 2014 per la Conselleria d’Educació. Existien unitats didàctiques ja editades o en fase d’edició que reflectien l’entorn físic, econòmic, històric i cultural de cada poble. Una part destacada dels continguts se centrava precisament en la tradició i el llenguatge culinari, els productes i els conreus autòctons i el patrimoni rural i urbà.
El caràcter de vertebració comarcal del projecte va ser un dels eixos del debat. La Marina Alta té riquesa, història, recursos, qualitats i potencialitats que encara estan per explotar. Es va destacar que moltes vegades són els visitants, o els residents, els que veuen amb major claredat el potencial de la comarca. Es nota a faltar un sentiment més profund de pertinença i confiança en els propis recursos. No obstant, es reconeix que la Marina Alta té una imatge de comarca que es reconeix fora de les seues fronteres, i fins i tot envejada per altres territoris.