El paisatge rural de la Marina Alta encara es pot recuperar
Taller Dénia&Marina Alta Tastinglife a Xaló
El paisatge rural de la Marina Alta encara es pot recuperar
Més ramaderia, caça responsable i turisme sostenible poden a salvar el territori
Els usuaris dels espais naturals i agrícoles de la Marina Alta estan convençuts que el paisatge rural de la Marina Alta encara manté gran part dels seus valors, però alerten sobre el seu deteriorament i el perill que representa l’abandonament dels seus usos tradicionals. Llauradors, ramaders, caçadors, conservacionistes i institucions d’àmbit comarcal (Creama, Macma o l’Institut d’Estudis Comarcals) analitzaren l’actual situació del territori comarcal i aportaren propostes per a la seua revitalització en el taller sobre gestió del territori convocat per l’Oficina d’Innovació i Creativitat i celebrat dimarts a Xaló. La recuperació del paisatge agrícola i natural de la comarca és un dels objectius del projecte Dénia & Marina Alta Tastinglife, base del reconeixement de la Ciutat Creativa de la Gastronomia.
La proposta de recuperar el territori local i de vincular més estretament els espais urbans i els rurals, va provocar un intens debat al voltant de la situació que es viu actualment i les iniciatives que s’haurien de prendre per reconduir i reordenar l’ús de l’entorn. Tots els presents van coincidir a l’hora d’assenyalar que l’impacte del turisme ha causat un desequilibri que amenaça les activitats tradicionals i el paisatge rural. A l’abandonament de conreus s’ha d’afegir la dràstica reducció de la ramaderia i la cada vegada més freqüent presència d’un turisme d’oci desinformat i poc respectuós amb l’entorn.
Els ramaders lamenten la desaparició d’escorxadors en la comarca i asseguren que han de fer més de 80 quilòmetres per poder disposar d’un servei ajustat a les normes sanitàries. Creuen que l’absència dels escorxadors, abans presents en totes les poblacions, es deu a un corrent econòmic favorable als interessos centralitzadors i unificadors de les grans empreses i superfícies comercials. L’activitat ramadera ha sigut tradicionalment un potent element de prevenció d’incendis i amb la seua dràstica reducció augmenta considerablement el seu risc.
Els caçadors també lamenten les dificultats que troben per obtindre permisos i practicar la seua afició. Tot i reconèixer que en el passat s’ha fet un mal ús de la caça i els caçadors s’han guanyat mala fama, estan convençuts que tenen una funció útil en el manteniment de l’equilibri natural i territorial. En aquest sentit, es van manifestar a favor d’una caça responsable, sostenible i integrada en l’entorn. Demanen facilitats per usar terrenys privats per a plantació de cereals, la cria d’espècies cinegètiques autòctones i la pràctica segura i ordenada de la caça.
En l’àmbit agrícola es va insistir que la recuperació del paisatge ha d’enfrontar-se des de la potenciació dels conreus tradicionals, adaptats a les necessitats del mercat local i del Sistema Agroalimentari que es pretén reconstruir. Els bancs de terres i els catàlegs de productors agrícoles i ramaders són considerades unes bones eines per al retrobament entre el potent sector turístic del litoral i el deteriorat sector primari de l’interior de la Marina.
Tots els agents van coincidir igualment en l’important paper que té el turisme en aquest projecte d’àmbit comarcal. Entenen que és urgent actuar en un sector que està estenent-se pel món rural de manera desordenada i amb efectes negatius en determinades zones forestals, que comencen a patir l’impacte de l’excursionisme i les pràctiques esportives mal gestionades, o la saturació d’espais naturals emblemàtics. Per tant, creuen que s’ha de promoure un turisme de natura, l’agro o ecoturisme, impulsat per empreses locals i amb major sintonia entre el sector turístic i els agents del territori.
