El Portal dels Socors o portal dels Reis del Castell de Dénia. Descobriment d’un destacat complex d’estructures

Massu Sentí Ribes. Cap de l’Àrea d’Arqueologia i Museus de Dénia 

A la vila de Dénia s’accedia per dos portals, l’un a ponent, que constitueix a dia d’avui l’accés al Castell, de probable cronologia almohade, i un a llevant, portal dels Reis o dels Socors, que permetia la comunicació amb la façana marítima i les instal·lacions portuàries. El portal oriental és més enigmàtic. Quasi ocult per un estrat d’enderrocs i farcits de més de quatre metres de potència, coneixíem la seua existència a través de la documentació i la cartografia històrica. Les notícies més antigues procedeixen del Censo nominal de casas y tierras, de ca. 1590, que fa referència al “portal de la vila de la mar”, per diferenciar-lo del “portal del Raval de la dita vila, appelat de la Mar” (Llibre de Consell de 1495). Els Llibres de Consell també mencionen el portal dels Socors (1612), el portal de la vila del Verger (1616)  i, per fi, el portal del Reis (1627).

El portal es relaciona amb el mirador de la mar, present al Llibre de misses de 1575: un tros de terra davant del mirador en lo camí de la mar. Aquest mirador revesteix el màxim interès degut a la seua posició respecte dels portals, com més avant s’esbrina. El Llibre de Consell de 1494 nomena el portal de les Barreres del Verger que d’identificar-se amb el dels Reis o dels Socors, es tractaria del document més antic en esmentar aquest accés oriental de la fortalesa.

El topònim portal dels Reis apareix a la documentació després de 1600, circumstància per la qual resulta suggeridor posar-lo en relació amb l’estada dels reis Felip III i Margarida d’Àustria a Dénia. El rei dues vegades el 1599 i una a principis de 1604. Un succeït molt concret permet concloure que el rei davant l’adversitat va haver de ser traslladat a través d’aquell portal en cadira, atés que l’abrupte de l’indret impossibilitava altra manera d’accedir. La documentació refereix la sobtada malaltia reial degut a una insolació esdevinguda després d’un dia de pesquera de tonyines a Xàbia, durant la segona estada a Dénia: “Sucedió que aquel día hizo excesivo calor, y como el sol reberberaba en el agua hizo daño a S. M., y así volvió a Dénia con calentura; al cual  subieron en silla a la fortaleza donde se han aposentado, porque el sitio es enriscado, y si no es de aquella manera no se puede subir a ella”. La febre obligà el trasllat del rei en cadira a través d’una molt escarpada porta davant la presència de qui volgués estar atent, per a escarni del monarca. L’amfitrió, el duc de Lerma, marqués de Dénia, va decretar, en conseqüència, la construcció d’un passadís de fusta que Felip III ja utilitzaria durant l’estada de 1604: “Vio S.M. un pasadizo que el Duque había mandado hacer muy largo, para bajar cubierto desde la fortaleza hasta la costa de la mar”, que connectava amb una escala coberta per la que s’accedia a la fortalesa. El duc emulava així els estrets corredors elevats sobre arcs que enllaçaven els seus palaus de Lerma i Valladolid amb les esglésies i convents de la ciutat, construïts al mode italià i conformes al gust dels Àustria. Sembla evident que el rei utilitzava aquella porta atés que durant les obres que Lerma desenvolupà al castell entre 1616 i 1618, es compraren claus per a fixar el forrellat de “la porta del peu de la scala que baxa del castell al mar per on a de baxar sa magestat”.

 

El document gràfic més antic que compta amb el portal és la Perspectiva de Dénia de 1575 de Vespasiano Gonzaga, virrei de València, on l’accés està present connectat al camí de la Mar que travessava el raval mariner fins l’embarcador o pont de fusta. L’altre document d’excepció és el llenç de Vicent Mestre, realitzat durant els primers mesos de 1613, sobre l’embarcament dels moriscos en el port de Dénia, on una llarga fila de soldats es dirigeix a la part alta de la fortalesa després d’accedir-hi per aquesta porta.

Amb la finalitat de recuperar la bateria de la Mar i el portal dels Reis o dels Socors, així com de crear una rampa per fer accessible el Verger Baix, l’Àrea d’Arqueologia i Museus de l’Ajuntament de Dénia el 2019 va sol·licitar una subvenció dins el programa 1.5% Cultural del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana per a la conservació del patrimoni arquitectònic. El desenvolupament del projecte, que ha comptat amb l’autorització de la Direcció General de Patrimoni, després d’una rehabilitació intensiva de la Bateria de la Mar va haver de fer una parada tècnica davant les dificultats esdevingudes durant el procés de recuperació de la torre del Galliner, així com la impossibilitat manifesta de fer una rampa accessible de connexió amb el Verger Baix. La potència dels enderrocs retirats va provocar una forta pendent necessitada de solucions tècniques més exigents que les contemplades en el Projecte d’Execució inicial. L’elaboració d’un nou projecte adaptat a les noves circumstàncies topogràfiques ha prolongat en el temps la solució dels inconvenients.

Durant la fase inicial d’execució de les obres la porta dels Reis o dels Socors va ser alliberada del potent estrat d’aterrament que l’havia mantingut oculta més d’un segle. El portal se situa a l’extrem més oriental del llenç meridional de la muralla, a recer de la torre del Galliner a nord i d’una torre, a la que denominem “torre del portal dels Socors”, que a escassos metres a sud el vigila i protegeix. Aquest llenç meridional de muralla remata en un extrem arrodonit, “el mirador” que articula un portal doble; un d’accés a la fortalesa, al que eventualment anomenem “portal dels Reis” i un d’accés a la vila al que designem, també a efectes descriptius “portal dels Socors”. Al seu torn, el mirador remata sobre un espai, a mode de distribuïdor, on s’apleguen els portals esmentats i la porta d’accés al Verger, circumstància que dota del màxim interès aquesta talaia, el mirador,  que, sense capacitat ofensiva, presenta un alt valor estratègic en controlar els tres accessos, a més del pont de fusta i l’entrada al port.

EL PORTAL DELS REIS. PORTAL D’ACCÉS A LA FORTALESA

El portal es recolza sobre l’extrem arrodonit del mirador, proveït d’una grossa escarpa o talús que s’alça aproximadament fins a un 40% de l’alçada total. La porta presenta un arc de mig punt que dona pas a una breu volta rebaixada de la que només es conserva l’arrencament. El portal s’obri a un camí delimitat  per un parament que es prolonga, a partir del brancal, fins tancar l’espai en recolzar-se al recinte del Verger. El camí està flanquejat per un parament d’escassa altura la funcionalitat del qual és vèncer el fort desnivell existent en direcció a la vila cap a l’oest.

La intervenció arqueològica ha posat al descobert un llindar de pedra calcària en connexió a un paviment que considerem fundacionals, això és que pertanyen a la constitució prístina de la fortalesa en època islàmica. No obstant, l’absència d’estratigrafia arqueològica i l’enderrocament gairebé total de les estructures, impedeix concretar una cronologia clara per a la reforma o construcció del portal en època Moderna. El context arquitectònic, però, permet posar el bastiment del portal en relació amb la sèrie de reformes executades en el front meridional de la fortalesa amb anterioritat a 1575. Es tracta de la construcció d’un seguit d’elements defensius o d’actualització de les estructures defensives, ja presents en la Perspectiva de Dénia, com ara el baluard i la torre del Verger i, en especial per al cas que ens ocupa, la torre del Portal dels Socors i la torre del Galliner. D’aquests elements, la torre del Verger ens aporta una dada fonamental extrapolable al conjunt, la pedra fundacional mitjançant la qual coneixem que fou bastida l’any 1539 pel mestre d’obra Onofre Miralles. Són torres de planta semicircular, fortament atalussades, amb un bocell que delimita el talús de la part vertical, bastides amb una llenguatge antiquat respecte de la nova arquitectura defensiva baluardada.

EL PORTAL DELS SOCORS. PORTAL D’ACCÉS A LA VILA

Aprovat el Projecte d’Accés al Verger Baix des de la porta de la vila vella, s’iniciaren les obres de desenrunat d’un potent dipòsit de terres que van posar al descobert un conjunt molt destacat d’estructures. Aquesta circumstància va exigir una nova parada tècnica i una adaptació del projecte per fer accessible i posar en valor l’excepcional complex portaler.

Des del portal dels Reis el camí fa un gir de 180º per donar accés a la vila del Castell en direcció oest pel carrer d’Avall, de manera que ambdós portals pivoten sobre el mirador. El traçat del carrer d’Avall ha estat possible determinar-lo a partir de la cartografia històrica executada durant la Guerra de Successió. No obstant, documentació anterior, Llibre de misses de 1520 i Capbreu R. Chulbi de 1525, posa de manifest que el tram final d’aquest carrer d’Avall en connexió amb aquesta porta era lo carrer vulgarment dit de la Mar.

Així, el portal dels Reis i el portal dels Socors constitueixen una unitat d’accés al recinte fortificat i a la vila des del sud-est. L’articulació d’un portal doble reforça la capacitat de defensa de la fortalesa i de la vila, i la seua ubicació a recer del mirador permet una millor protecció. Atesa la pervivència en ambdós accessos de determinats elements, el conjunt ha d’adscriure’s estructuralment a la fase islàmica de la fortalesa, tot i que la traça actual ha de posar-se en relació amb l’adequació del front marítim al llarg del segle XVI.

El camí que condueix des del portal dels Reis al portal dels Socors presenta una forta pendent salvada per una escala de graons lleus amb un banc per a seure junt a la porta, tallats sobre la pedra del castell. L’escala s’obri a un complex portal que tot i presentar un estat de conservació molt deficient, revesteix el màxim interès atesa la seua destacada arquitectura i atés el desconeixement de la seua existència, no detectada a través de les fonts documentals.

L’escala arriba fins a la porta d’entrada a la vila. A la base dels dos brancals s’hi troben sengles paraments de carreuons encoixinats de pedra tosca, que repeteixen la metrologia i paràmetres presents a la torre del Mig, fàbrica detectada també en determinades estructures exhumades a l’esplanada del Palau amb continuïtat al llarg del Verger Alt fins enllaçar amb la referida torre del Mig. Aquesta tipologia de paraments i, d’acord amb els materials arqueològics associats, la datem de manera preliminar al segle XI. Aquesta circumstància reforça que els dos portals annexos ja formaven part estructural de la fortalesa islàmica. Al portal dels Socors, els brancals presenten fortes empremtes de foc, potser com a evidència que aquest sector fou greument bombardejat al llarg de les guerres de Successió i del Francés.

La porta, de traça islàmica, potser estava coronada amb un arc de ferradura, amb una amplada que no sobrepassa els 1,70 metres. El llindar pròpiament, està constituït mitjançant grans blocs de pedra i dues pollegueres que compten amb vestigis de ferro corresponents als eixos de rotació d’una porta de dues fulles. A partir del llindar, s’obri un passadís el parament meridional del qual és la pròpia muralla, el mirador, un gros parament d’1,50 metres d’amplària, constituït amb tàpies que incorporen abeurades de morter de calç  -tàpia reial- i que conserven alguns dels traus de bastida. El parament de la muralla s’assenta sobre la roca que es retalla en forma de banc i és d’indubtable tipologia islàmica. Aquest parament, fortament degradat ha estat consolidat i restituït seguint la tipologia i metrologia de les tàpies.

El passadís, de planta copada, queda configurat amb un parament paral·lel a la muralla que delimita un espai que va de 3,00 a 4,50 metres d’amplària. Aquest mur presenta fortes capes d’enlluït superposades, amb traços indeterminats de graffiti pintats i incisos. El parament es recolza sobre la roca que també es retalla en forma de banc. El passadís sosté una construcció superior com posen de manifest dos permòdols afrontats, de sustentació de la jàssena on recolzaria l’embigat. Els permòdols compten amb un arc infrajacent, de reforçament estructural, del que no més es conserven els arrencaments. L’àmbit presenta un paviment empedrat delimitat per encintats de tosca, ara protegit per un entramat d’acer.

El passadís, de 7,30 metres de longitud, remata amb un arc rebaixat de grans carreus del que només queden en peu els brancals amb els salmers. Del farcit que ocultava l’accés s’han recuperat la clau i les dovelles de manera que és viable la restitució. Darrere de l’arc s’ubica un oratori, una capella petita perpendicular a la muralla. Centrat en el parament del fons de la capella, sobre la pròpia muralla, s’obri una fornícula rectangular per allotjament d’un retaule. Davall la fornícula s’alça un altar de maçoneria amb els angles reforçats amb carreuons de tosca. La superfície de l’altar es troba recoberta amb taulells de fang, els mateixos que cobreixen el terra. Un escaló separa la capella de lo carrer de la Mar, per donar cabuda a un gran desguàs que discorre pel subsol fins perforar la muralla. La destacada capacitat d’aquest canal està determinada per la seua disposició en la part baixa d’un carrer (d’Avall) i un entorn que compta amb una pendent fortament pronunciada.

La capella és de dimensions reduïdes (2,00 x 2,10 m), amb planta de tendència trapezoidal, lleument més estreta la paret del fons sobre la que recau l’altar, potser un artifici amb la finalitat de dotar-la de major sensació d’amplitud. Hores d’ara no coneixem dades documentals al voltant de l’arquitectura de la capella, la data de construcció o l’advocació. La capacitat de l’oratori no permet més que l’ús simultani d’una o dues persones, de manera que necessitats espirituals més complexes haurien de ser satisfetes a l’església de la vila, un temple de traça gòtica disposat a occident i a una cota més elevada del promontori. Aquests oratoris, a banda d’oferir protecció al centre urbà, desenvolupaven la funció de parròquia subsidiària, posant les devocions a l’abast fàcil dels ciutadans. Així, el pas molt freqüent per part dels habitants de la vila, fomentaria la sacralització de l’espai sota l’advocació, potser, de la Mare de Déu dels Socors, en relació directa amb el nom del portal.

Els paraments que delimiten la capella presenten, almenys, dues capes d’enlluït, el més superficial dels quals conserva diversos graffiti indeterminats entre els que destaca el que sembla representar una nau amb pal i velamen. Els enlluïts estan molt afectats per arrels i en quedar a la intempèrie corrien el risc d’aflonjar-se, circumstància que va  propiciar un procés de consolidació realitzat sota el procediment d’obres d’emergència que ha abastat tot el complex estructural. El procés ha incorporat la neteja i consolidació dels enlluïts mitjançant injecció d’adhesius acrílics o paraloid, a més de morter de consolidació i resina d’argila per a reforçament estructural. El procés s’ha completat amb la creació d’arxius digitals amb l’objectiu de realitzar modelats tridimensionals.

 

Sobre la façana meridional de l’oratori es recolza una escala amb deu graons. L’escala s’encaixa entre el parament de l’oratori i un de paral·lel corresponent a una illa d’estatges de la vila que compta amb un accés emmarcat amb un arc de mig punt, cegat per a bastir l’escala. L’escala permet l’accés al pas de ronda de la muralla, així com als àmbits de la primera planta del portal. Es conserva en un estat excel·lent. Necessàriament, l’accés a la muralla abans de construir-se l’escala hauria de produir-se per l’interior de l’estatge, circumstància per la qual aquest podria identificar-se amb un cos de guàrdia o casa del portaler, amb visibilitat directa sobre tot el complex. Per les circumstàncies descrites, oratori i escala corresponen a una fase de reforma del portal.

Tant la capella com l’escala es troben dins d’un segon tram de passadís, de 4,20 m de longitud, delimitat per un gran arc rebaixat que completa aquesta estructura. És de destacar que els brancals de l’arc estan desbastats en forma de tallamar, en especial el meridional, amb l’objectiu de disminuir la resistència que oposen al gran cabal d’aigua que en ploure baixaria pels carrers d’Amunt i d’Avall, i que posa de rellevància i justifica la gran caixa del desguàs que discorre per sota de l’oratori.

La destrucció i enrunament d’aquest complex portaler hauria de produir-se durant o a conseqüència de la Guerra de Successió tal i com s’ha documentat va ocórrer amb les cases de la vila. Però la utilitat de l’accés a la fortalesa aconsellaria el manteniment de la porta inferior, el portal dels Reis. Així, és molt probable que l’enrunament total del portal dels Reis s’esdevingués poc abans de 1928, com sembla esbrinar-se a través del material fotogràfic de què es disposa. La desaparició definitiva del portal va possibilitar la construcció de cases recolzades sobre el parament de la pròpia muralla, l’existència de les quals fa impracticable la completa recuperació del portal que implicaria l’enderrocament del segment de cases que discorren per la part elevada del carrer de Foramur.

Finalitzat el projecte, el portal dels Socors ha quedat comunicat amb el portal dels Reis i amb el Verger Baix, mitjançant una llarga passarel·la de tràmex, que salva la forta pendent amb una disposició escalonada i que alhora preserva les estructures. Es dona així per finalitzada la intervenció de la qual resta pendent la rehabilitació del portal dels Reis i de la torre del Galliner.

En els darrers dos anys hem inaugurat dos seus museogràfiques i una exposició al Museu Arqueològic d’Alacant  -MARQ-. Aquests projectes fan especial incidència en el caràcter litoral del nostre territori i en la importància del port i de la mar per al bastiment de relacions comercials i culturals al llarg de l’esdevenir històric. Però la mar és també motiu d’exposició a perills, entranya riscos i de la mar procedeixen irrupcions no sempre protagonitzades per elements conciliadors.

Així, en una posició geogràfica tan exposada, durant el segle XVI es produeixen incursions de la pirateria barbaresca esperonada per l’imperi otomà. Es desenvolupa, com a conseqüència, un sistema de defensa litoral articulat, una nova arquitectura militar que assaja i s’adapta a una nova poliorcètica renaixentista fonamentada a l’ús de la pólvora i l’artilleria. Tot aquest procés constructiu desenvolupa l’alçament de torres i fortins que jalonen la costa i que constitueixen una part del nostre patrimoni visual i històric, de gran calat identitari, vinculat a la mar i a la referida vigilància costanera.

Dénia parteix d’una fortificació important d’època islàmica que, no obstant, no constituïa un sistema defensiu organitzat que sí assoliran les noves construccions. La capacitat del castell que s’erigeix com un complex sistema defensiu i ofensiu, en aquest context s’implementa amb la reconstrucció de l’enrunada torre del Raset, esdevinguda entre 1575 i 1612, i la construcció de la torre del Palmar o de l’Almadrava a nord i amb la torre de l’Aiguadolç o torre del Gerro a sud, connectada visualment amb el Castell i amb un control total fins el cap de sant Antoni per a defensa de posicions estratègiques com ara la surgència d’aigua dolça i la pedrera de tosca de la cova Tallada. Ambdues torres foren construïdes sota el regnat de Felip II al llarg de la segona meitat del segle XVI. Alhora, el Castell és objecte de grans reformes que fortifiquen el front marítim amb més control sobre el port, amb torres com la del Verger, del Galliner i la del portal dels Socors, grans, massisses, amb escarpa o talús, adaptades a la nova artilleria, que flanquegen i defensen els nostres portals i justifiquen la seua remodelació en aquest període tan decisiu.

De manera paral·lela es consolida el nucli urbà fortament condicionat per l’estructura desenvolupada durant els segles de l’Islam. El 1308 es crea la vila a l’interior del Castell, mentre que l’antiga i gran medina es parteix en dues meitats, l’oriental es lliurà a l’abandó i l’occidental es transforma a raval puixant, el raval de Terra. Hi ha molts motius per considerar que la formació d’aquest raval és simultània a la pròpia constitució de la vila del castell i que molt prompte estava plenament consolidat. Els documents ho posen de manifest de manera reiterada. Durant la revolta de les Germanies, les persones notables resideixen al raval, cap suposar que en residències sumptuoses susceptibles de ser cedides al virrei de València, Diego Hurtado de Mendoza, que es veu en la tessitura d’haver-se de refugiar a Dénia en 1521. El raval i no la vila, és seu de les institucions i així hi trobem el pòsit del forment, la casa del delme o l’hospital, ja implantats cap a la meitat del segle XV. D’altra banda, l’eloqüència de la cartografia històrica com ara la Perspectiva de Dénia no permet dubtes, el 1575 l’estructura urbana de la vila medieval estava plenament consolidada. Determinades intervencions arquitectòniques i arqueològiques en el centre històric han posat al descobert les empremtes d’aquest desenvolupament del raval amb cases que exhibeixen arcs de mig punt emmascarats en façanes cobertes per enlluïts que els oculten, edificis que allotgen belles llonges alçades amb pedra tosca o un recentment descobert arc conopial, de tipologia pròpiament tardogòtica.

Aquesta precocitat es veu esperonada per poderosos estímuls exercits des de l’exterior, en relació amb el port que possibilita accions comercials i d’intercanvi en connivència amb els sectors econòmics més dinàmics i els corrents ideològics i estilístics europeus. L’evolució de determinats episodis com les Germanies, la intromissió de circumstàncies com l’increment d’atacs pirates o la pròpia inèrcia renaixentista amb el progrés de l’artilleria, afavoriren l’adopció de noves arquitectures defensives que reforcen la proposta de construcció del complex portaler de la mar abans de 1575, en sintonia amb les obres de reforçament estructural i defensiu de la fortalesa del Castell i amb la transformació arquitectònica del raval.

El  Museu Arqueològic de la Ciutat de Dénia enceta una campanya de visites guiades per descobrir els portals i el Verger Baix, àmbits que han estat objecte de restauració. Es realitzaran tots els dissabtes i diumenges de juny a les 11.00 hores. Punt d’Encontre: Castell de Dénia, junt al quiosc expenedor de tiquets. Es recomana la inscripció prèvia al telèfon 966420260 en horari de 9.00 a 14.00 hores.