Opinió Compromís per Dénia: «Es requereix igualtat cap a la llengua»

Aquest estiu no hem estrenat polèmiques. Seguim amb les mateixes de sempre: La posidònia i la llengua; i una altra vegada, la divisió entre els quals les defensen i els quals les menyspreen. I de nou ens trobem amb sectors polítics que utilitzen els nostres béns, ja siguen mediambientals o culturals, per a difondre por i crear divisió.

Aquest últim cas torna ara a tots els mitjans a propòsit de l’aplicació del requisit lingüístic en l’accés a les ocupacions municipals. Per descomptat, ressonen ja les veus de sempre que parlen d’“imposició”, d’“adoctrinament”, de “senda de l’independentisme”, de “nacionalisme catalanista” o de “sectarisme ranci estalinista”. I s’ha dit també que amb la incorporació d’aquesta competència lingüística als treballs públics es falta al respecte “als drets més bàsics dels ciutadans”. Res més lluny de la realitat.

Des de Compromís creiem que aquesta no és “una obligació” cap al treballador públic, sinó el dret del ciutadà/ciutadana al fet que se li atenga degudament en la seua llengua. El que és cert és que l’anterior política de voluntarisme no ha sigut efectiva, i molts valencians i valencianes acudeixen a l’Administració i en molts casos no troben la interlocució en la mateixa llengua. No hem d’oblidar que el valencià és la llengua pròpia en la nostra comunitat, cooficial junt al castellà, i per tant és necessari que el personal funcionari estiga capacitat per a atendre en aquesta llengua, cosa que no suposa un atemptat contra l’altra.

Per això, estem farts que s’utilitze la llengua per a dividir a la societat i que molts la consideren com una llengua de segona. Del que parlem nosaltres és d’igualtat i respecte cap a un tret propi i únic de la nostra cultura, i cap a les persones que estimen eixa cultura.  Ja ho diu la llei: “l’establiment d’un règim de cooficialitat no contradiu el principi d’igualtat dels espanyols”.

Quan el nou equip de govern del PSOE va ser capaç d’oferir-li a Ciudadanos la delegació de Normalització Lingüística, entre altres, després que rebutjàrem les competències, vam sentir una completa decepció. Que els antics socis de govern foren capaços de confiar-los la delegació d’un dels béns culturals dels valencians que més ha menyspreat el partit de Toni Cantó, el partit que va titllar la nostra llengua de “aldeana”, ens va produir una gran desconfiança davant quina anava a ser la futura política lingüística local.

Però hui, si bé nosaltres considerem que s’hauria d’haver anat una mica més lluny en alguns casos, cal donar-li l’enhorabona al govern local per la voluntat política d’aplicar aquesta proposta, nascuda en el Govern del Botànic. Una proposta que gaudeix de suport legal, i que suposarà un canvi substancial en l’ús del valencià, imprescindible per a equilibrar la desigualtat lingüística, i fer efectiu el dret de la ciutadania a comunicar-se en valencià en l’àmbit administratiu.

Una dada: el País Basc ha guanyat 223.000 parlants en els últims 25 anys a Euskadi, Navarra… Segons una enquesta sociolingüística realitzada, són els joves els qui més impulsen el seu creixement. I ha sigut en part gràcies a l’increment de l’ús de la llengua des de les institucions.

Que ningú crega que es tracta d’un requisit excloent. Posar en valor la cultura i la llengua serveix per a sumar, respectar i conviure en societat.