Pedro Crespo Carrió: «Les Falles son felicitat, germanor, esforç, eufòria i màgia”

Què són les falles per a mi? Una pregunta que mai m’havia passat pel cap des que tinc memòria. Tenint en compte el fet que porte sent faller des d’abans de nàixer,  la veritat és que contestar a una pregunta així em resulta fàcil, però al mateix temps dur, com que el nostre món, el món de les falles està format per molts factors, que influeixen de manera directa amb el producte, eixos tres dies de somni on les emocions es viuen de manera multiplicada i desemboquen en les nostres vides gràcies a la millor festa del món.

Les falles es podrien descriure com una seqüència de paraules, on haurien d’aparèixer sense cap de dubte “felicitat, germanor, esforç, eufòria, o màgia”. Les persones que ho veuen de fora no tenen idea d’allò que significa ser faller, i menys en la millor falla de totes, com és la falla Baix la Mar, perquè eixos factors els quals he anomenat abans es componen de l’esforç de tota la comissió, on tots voguem per a treure els millors resultats possibles en Març. Al llarg d’un exercici faller es duen a terme molts esdeveniments, realitzats gràcies a la dedicació de persones que estimen la falla.

Quan arriba Març el sentiment faller recorre les meues venes i només pense que arriben les falles d’una vegada i anar a gaudir cada segon d’eixos dies, des de la plantà fins a la cremà, sense oblidar el sopar de germanor o el dia de les paelles. Com a faller de la mar, hi ha una olor que necessite sentir, com si fóra una màgia que t’enganxa i no ets capaç de deixar-la anar, l’olor de la pólvora. Aquesta olor significa que hi ha xiquets i majors tirant coets pel carrer, que sentirem traques, i que ens trobem en falles.  La sensació de baixar desfilant des de l’ajuntament fins a la falla després d’haver rebut el premi, és una sensació indescriptible, perquè vas amb els teus amics i companys cantant el “No hay quien pueda” i saps que als mariners no hi ha qui els guanye, perquè compartiu una emoció i una germanor que no es pot trencar.

El dia que van cancel·lar les falles l’any passat, jo no meu volia creure. Em va costar d’acceptar a mi i als fallers, perquè quedaven literalment 3 dies perquè començaren. No obstant això, a poc a poc ens vam haver de fer la idea que no es celebrarien les falles, no sols per un any, sinó per més, degut a la situació que va deixar la “dichosa” pandèmia que hem patit, no sols els fallers, sinó el món en general. Això sí, estic segur que tornarem a viure les falles, i amb més gana si cap. Dénia esclatarà de xarangues, coets, d’alegria i de germanor fallera, perquè és una part essencial de les nostres vides.

Pedro Crespo Carrió