Vicent Martín Ronda: «El projecte de Dénia en la nova mirada de la Unió Europea»
El projecte de Dénia en la nova mirada de la Unió Europea
Vicent Martín Ronda (*)
El document “De la granja a la taula”, publicat per la Comissió Europea en les darreres setmanes, del que vam començar a parlar la setmana passada, planteja una estratègia dirigida als sistemes agroalimentaris territorials per a eixir de la crisi aguditzada per la COVID-19. És una proposta que segueix, aprofundeix i reforça, si més no, la sendera marcada pel projecte Dénia&Marina Alta Tastinglife de la Ciutat Creativa de la UNESCO.
L’estratègia es lliga amb el Pacte Verd Europeu, que estableix la manera de convertir Europa en el primer continent climàticament neutre d’ací a 2050. Defineix una nova línia de creixement sostenible i integrador per a impulsar l’economia, millorar la salut i la qualitat de vida de les persones, cuidar de la naturalesa i no deixar a ningú arrere.
“De la granja a la taula” representa finalment el postulat de la UE, en forma de propostes normatives i polítiques, el que hauria de ser un punt de canvi a una forma d’entendre l’economia i la qualitat de vida dels ciutadans europeus d’ara endavant. El mateix informe ho defineix com “transició justa”, especialment després de la pandèmia de la COVID-19 i l’afebliment de l’economia. Ha hagut de ser, dissortadament, la COVID qui accelerarà aquest procés.
Aquesta “transició” cap a sistemes alimentaris sostenibles també és definida en el document com una oportunitat econòmica. Els ciutadans estan evolucionant i impulsant canvis significatius en el mercat alimentari, obrint expectatives a agricultors, pescadors, aqüicultors, empreses transformadores i la cadena de distribució i el conjunt de servicis alimentaris. D’entre els fets més destacats es poden assenyalar:
• Que la producció, el transport, la distribució, la comercialització i el consum d’aliments, tinga un impacte mediambiental neutre o positiu.
• Garantir la seguretat alimentària, la nutrició i la salut pública, l’accés a aliments que complisquen nivells elevats d’innocuïtat, qualitat, fitosanitaris i de salut i benestar animal.
• Preservar l’assequibilitat dels aliments, al mateix temps que es genera un rendiment econòmic més just en la cadena de subministrament, de manera que els aliments més sostenibles siguen també, en última instància, els més assequibles.
• Recolzar les solucions tecnològiques, digitals i basades en la naturalesa i en l’espai, per a obtindre millors resultats climàtics i mediambientals i augmentar la resiliència enfront del canvi climàtic.
• Reduir i optimitzar l’ús d’inputs (per exemple, plaguicides i fertilitzants).
• Garantir un accés més fàcil al mercat per a varietats tradicionals i adaptades localment.
• Fomentar l’agricultura ecològica. Es presentarà un pla d’acció sobre agricultura ecològica. Això ajudarà els Estats membres a estimular tant l’oferta com la demanda de productes ecològics. Que, almenys, el 25% de les terres agrícoles de la UE s’utilitzen en agricultura ecològica d’ací a 2030.
• Els nous “règims ecològics” oferiran una important font de finançament per a impulsar les pràctiques sostenibles, com l’agricultura de precisió, l’agricultura ecològica, la captura de carboni en sòls agrícoles i l’agrosilvicultura. Els Estats membres i la Comissió hauran de garantir que els plans estratègics proporcionen els recursos adequats i apliquen aquests règims. La Comissió donarà suport a la introducció d’un pressupost mínim compartimentat per als règims ecològics.
• Estimular pràctiques sostenibles de transformació d’aliments, comerç majorista i minorista, hostaleria i serveis alimentaris.
• La indústria alimentària i el sector minorista haurien de mostrar el camí augmentant la disponibilitat i assequibilitat d’opcions alimentàries saludables i sostenibles a fi de reduir la petjada mediambiental general del sistema alimentari.
• Promoure el consum sostenible d’aliments i facilitar la transició a dietes saludables i sostenibles.
• Internet de banda ampla ràpida en les zones rurals per a aconseguir l’objectiu del 100% d’accés per a 2025.
• Estudiar mètodes per a harmonitzar les declaracions ecològiques voluntàries i crear un marc d’etiquetatge sostenible que abaste, en sinergia amb altres iniciatives pertinents, els aspectes nutricional, climàtic, mediambiental i social dels productes alimentaris. Això ajudarà al fet que ciutats, regions i autoritats públiques contribuïsquen mitjançant l’aprovisionament d’aliments sostenibles.
• Promoure la salut del sòl i els aliments tindrà per objecte desenvolupar solucions per a restaurar la salut del sòl i les funcions d’aquest.
• Incorporar serveis d’assessorament, intercanvi de dades i coneixements, i capacitats. Els coneixements i l’assessorament són fonamentals perquè tots els agents del sistema alimentari puguen arribar a ser sostenibles.
• Mitjançant serveis d’assessorament a mesura, proporcionarà informació i orientació als agricultors i vincularà l’experiència d’aquests amb els projectes d’investigació i de l’Associació Europea per a la Innovació. Això millorarà la sostenibilitat dels agricultors participants, així com els seus ingressos.
la taxonomia de la UE.
Aquesta estratègia significa un pas molt important per la decidida orientació cap a models econòmics que lliguen el benestar de les persones (economia, salut, qualitat de vida) amb la dels ecosistemes, i es tradueix en propostes legislatives, redacció de models, codis i altres eines administratives per planificar, avaluar i finançar accions. Açò és un fet clau per poder donar forma a aquest model que vol convertir el Pacte Verd Europeu en una oportunitat per a conciliar el nostre sistema alimentari amb les necessitats del planeta i per a respondre positivament a les aspiracions dels europeus en relació amb una alimentació saludable, equitativa i respectuosa amb el medi ambient.
La Comissió Europea ha mostrat les seues cartes per marcar el camí, per prendre la capdavantera mundial en matèria de sistemes alimentaris sostenibles, incorporant a tots els sectors i territoris, conscients que pot resultar avantatjós per a tots ells.
Per què no pensar en el sector agroalimentari com una nova indústria transformadora del canvi social, de forma racional i compromesa amb el territori? Una nova economia semblant al que va representar la irrupció del turisme allà pels anys seixanta del segle passat. El sector agrogastronòmic pot passar de ser un complement de l’oferta turística a diversificar l’economia de la comarca. Alguns ja ho estan fent.
A Dénia i la Marina Alta tenim l’oportunitat d’avançar-nos, portem un camí recorregut en el sector gastronòmic i es donen les condicions per fer-ho. Si els sistemes agroalimentaris s’estan posant en el centre del desenvolupament i la sostenibilitat, la Marina Alta te un posicionament històric per a ser pionera. Aquesta te que ser una tasca coral, visionada i executada en conjunt, buscant els espais comuns i els beneficis particulars.
Organismes com la Unesco i la Comissió Europea posen especial interésagenerarexperiències pilotper determinar la capacitat de rèplica dels projectes en altres ciutats o territoris, per validar la seua efectivitat i poder crear models de referència. La Marina Alta, per ubicació, superfície i característiques, és la unitat territorial òptima per a ser un dels models.
