Patricia Albi Modena: «Les Falles són la millor festa del món»

La millor festa del món

Què són les falles per a mi? Aquesta pregunta no me l’havia fet mai, perquè la falla, les falles, formen part de la meua vida i ho fan d’una manera natural des de sempre, una simbiosi perfecta que em dóna felicitat.

Puc presumir, i ho faig, de ser fallera des que vaig nàixer. Podria comptar mil i una anècdotes de la meua família i la falla, però avui recorde allò que sempre relata la meua àvia Maria: la primera vegada que em vaig vestir de fallera va ser una sorpresa per a tota la família perquè encara no tenia l’any i ja lluïa la indumentària valenciana. Estic molt orgullosa de la meua àvia qui em va fer el primer vestit de fallera i les seues mans van cosir amb estima l’últim vestit, el més esperat, el de Fallera Major.

Pense que les falles les porte en la sang, era difícil que no fora així, a la vista de l’historial familiar que tinc, fins a un president d’honor i la dona més festera de tota la falla, qui sempre se n’havia d’anar l’última, mai en tenia prou… Sabeu de qui parle, no?

La veritat és que la festa sempre l’he portada dins, no debades he treballat en la delegació de festejos tants anys que ja he perdut el compte. Això sí, amb grans resultats perquè són memorables les festes de Baix la Mar. Quins temps aquells en els quals anàvem a festeta setmana sí, setmana no. Era la nostra excusa perfecta per fer pinya i ajuntar-nos, el que ens va permetre fer  una bona colla.

Per altra banda, està la feina, perquè res arriba a bon port sense que n’hi haja esforç. He de reconèixer que respecte a aquesta segona part realment em vaig adonar quan vaig ser Fallera Major i vaig veure de primera mà la quantitat de gent que ha de treballar i deixar-se la pell per a portar una comissió endavant.

Respecte a la situació actual, encara tinc al cap el dia que van anunciar que suspenien les falles. Recorde que l’endemà quasi esperava que digueren que tot era una mentida i que podríem plantar, però, era una trista realitat. No sabia jo en aquell moment que trobaria a faltar anar a la meua segona casa a dinar un diumenge, les festes, fins i tot fer carrossa; és a dir, sent nostàlgia per tot allò que envolta a les falles i l’oportunitat que ens donava per a fer comboi faller. No puc ni creurem que enguany, quan quasi ha passat un any des de la iniciació de la crisi sanitària, tampoc sapiem si podrem celebrar la nostra festa gran o quan ho farem, però les circumstàncies manen. Vull acabar amb un missatge positivista amb l’esperança que prompte mirem enrere i recordarem aquests temps com a passats i llunyans per a gaudir d’allò que més ens agrada, de la millor festa del món.

Patricia Albi Modena