Alicia Guardiola: «Les Falles són la millor festa del món»

LES FALLES: LA MILLOR FESTA DEL MÓN

Em pregunten que són les Falles per a mi, i jo sols puc pensar que són la Millor Festa del Món.

He de dir que tan sols tinc 10 anys, que vaig nàixer a febrer de 2011 i eixe mateix mes de març ja lluïa el meu primer vestit de fallera. Ara sent un poc de pena de pensar que els únics dos mesos de març que no m´he vestit en la meua vida, han segut aquests últims dos anys per culpa del `bitxet` que ho ha canviat tot.

Jo crec que ser fallera des d´abans de nàixer és un dels motius pels quals en ma casa diuen que porte les Falles en la sang, i no sols perquè les meues famílies siguen falleres de tota la vida, sinó perquè han comprovat com disfrute jo cada any de les Falles (a pesar d´algun que altre problemeta amb els monyos). Cada any de manera diferent, això sí (perquè vaig fent-me major) però sempre amb una finalitat: ser feliç, perquè les Falles em donen Felicitat i sobretot la meua, la de Baix la Mar.

La meua Falla, jo dic que és un grup d´amics que es reuneixen per a fer festa, però si ho pense bé, és més que això. Ja no som sols un grup d´amics, som ja una família. I ja no és sols fer festa, és molt més, ja que per a fer festa primer cal treballar molt.

Ara pense en tot el que fem al llarg de l´any i que tant trobe a faltar. Des de dinaetes al casal (que jo no menge molt però els majors s’ho curren moltíssim i nosaltres, els menuts, no parem de jugar), fins a fer carrosses (una Faena en majúscules i jo…a jugar al descampat), fer disfresses i preparar balls que tant m´agraden per a les comparses, preparar cucanyes (que sempre tots volem participar), organitzar nomenaments (això es cosa de majors, però després els desfrutem totes i tots), fer presentacions (que li ho diguen a ma tia i mon tio que es passen mesos preparant i acabem tots nerviosos perquè tot isca superbé), decoracions de casal, bàndols… Quan pares a pensar et adones de quants artistes tenim a Baix la Mar. Jo sé que ho fem molt bé perquè quan és hora de donar premis sempre estem nerviosos i això vol dir que tenim possibilitats de guanyar.

I per últim, els dies de Falles. Què serien unes Falles sense monuments? Jo no sé què passa, però a mi sempre els que més m´agraden són els de Baix la Mar. Veure’ls plantats significa berenars, jocs al carrer, castells inflables, coets per tot el barri, música ballaora, olor de pólvora de les traques, vestimentes de gala, cercaviles pels altres barris, il·lusions i nervis pels premis, emocions en l´ofrena i una barreja d´alegria i tristesa quan les flames devoren els monuments. I sabeu que trobe tant a faltar? Les abraçades, les besadetes, agafar-nos de les mans per cantar el ‘No hay quien pueda’, botar i cantar junts…però estic tranquil·la: sé que tot passarà.

Ara recorde març de 2019 quan, com a Fallera Major Infantil, cremava la falleta i sols puc desitjar que es puguen plantar de nou i viure les pròximes Falles el més normal possible per a que Paula i Cesc disfruten al màxim com Pepe i jo. I després d’ells, disfrutaran altres dos xiquets i així any darrere any, perquè la COVID19 ens ha deixat a casa 2 anys, però no ens hem anat i prompte estic segura que tornarem a omplir els carrers.

La Millor Festa del Món està ja més a prop de tornar a eixir al carrer i nosaltres ja estem preparats per tornar a sentir: Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà!!

Alicia Guardiola Morera

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *