Andrés Ivars de la Falla Baix la Mar “ Evolucionant. Creixent”

Estic en blanc, estic bloquejat, no m’ix ni una mitja línea, realment no sé què dir-vos, no sé què contar-vos i de sobte recorde, que des de la meua infantesa, la falla, les falles, han estat al meu voltant.

Recorde la il·lusió trepidant de baixar l’escaleta de ma casa i aguaitar-me al cantó i veure la falla. Eixa falla familiar, pròxima i del barri, vinculada a la meua gent des dels inicis de la Festa: les contarelles de ma mare, eixes fotografies en blanc i negre del meu pare, del meu germà i meues. Com eixes instantànies en blanc  i negre, em venen al cap eixos records de la meua infantesa, que com tot en la vida, tenen llums i clars obscurs. I si file un poc més, em trasllade a aquells temps en el quals durant les cercaviles les espardenyes se me descordaven i no n’hi havia manera de evitar-ho. Eixa por als coets, eixos berenars a casa dels fallers, els jocs amb els poquets  però bons fallerets.

 Desprès, amb el temps, durant la meua joventut de nou em trobe en eixe clar obscur on gaudia d’aquest art efímer que representaven els monuments fallers i on em desvincule, per motius ètics, de l’anomenat búnquer barraqueta, que representaven per a mi en aquell moment les falles. Això sí, mai, em vaig desvincular estèticament, perquè en una falla sent la creació de l’artista, del pintor, de l’escultor, del poeta, en fi…. de l’art del poble, el popular. Eixe art i eixos símbols que la dreta més reaccionària sempre es volia apropiar i la “gauche divine” menyspreava.

Altra vegada en blanc. De sobte, de nou, em trobe envoltat per la meua gent en el món faller. Aquesta vegada al barri mariner, a la Falla Baix la Mar on comença el meu aprenentatge com a faller; primer acompanyant als meus nebots, desprès al meu germà i finalment al meu fill. Aquesta evolució espontània, quasi sense adonar-me’n, em porta a assumir la presidència d’aquesta falla que té una idiosincràsia pròpia, i que sense pertànyer a ella en el meus orígens, em va enamorar i enlluernar la seua gent, precisament per la capacitat d’esforç col·lectiu i on l’amistat i la feina em crearà vincles forts i permanents. Mai vaig pensar que capitanejaria al districte marítim però ho vaig fer a l’exercici 2013/2014. Ara ja, des d’aquestes llums, descobreix a una fallera major amb majúscules, Patricia, on el yin i yang es fan realitat. A uns xiquets, Óscar i Carla, que en la seua innocència infantil junt amb les seues famílies, vaig compartir un any meravellós i amb el recolzament incondicional de la meua dona. Un any genial on tot són bons records no sols dins de la meua comissió sinó també en la meua relació amb el món faller denier, que em va permetre conèixer personalitats i realitats pròpies d’altres falles.

Ja no n’hi ha clars obscurs, sols color, il·lusió i ganes de continuar. Ja no és una fotografia en blanc i negre, ara és digital i a tot color. Veig que el gust per l’art que sempre m’ha encisat, està reflectit de nou en les carrosses, les presentacions, els bans fallers i en la literatura dels llibrets, i amb tot i això, he fet meu aquest art popular, perquè ningú me l’arranque més. Veig pintura, arquitectura, escultura i  disseny en els monuments, les escenografies, aparadors, carrosses, casals engalanats; en totes i cadascuna de les coses que fem en aquest art efímer. Des d’aquesta temporalitat queda sempre la humanitat, les persones, que es preocupen per defensar i transmetre la cultura tan nostra de les falles.

Aquesta pandèmia passarà, seran unes altres falles, unes falles diferents, adequades al moment que ens ha tocat viure, perquè les falles son evolució, gent evolucionant i aquí estarem nosaltres, la gent del Districte Marítim Baix la Mar.

Andrés Ivars Bertomeu