Dénia rendix homenatge a les seues falleres majors amb la Nit d'Albaes
Encara no s’han alçat tots el monuments de la ciutat, i les falles de Dénia ja han començat a complir amb el programa d’actes. I es que aquest cap de setmana s’ha celebrat la tradicional Nit d’Albaes. Un dels actes mes esperat per totes les falleres majors de Dénia, ja que es tracta d’un homennatge a la seua figura. Lloança que ha tingut lloc aquest cap de setmana, ja que fa uns anys es celebrava d’una vegada però des de fa ja vora 10 anys es va desdoblar en dos. Així el dissabte va ser el torn de les Falleres Majors de Dénia, Carla Petrie i la xiqueta Candela Pastor amés de les regines de Les Roques, Baix la Mar , Darrere del Castell, Campaments i Oeste. El diumenge es completà el recorregut, començant per Camp Roig, París-Pedrera, Saladar, Diana, Port-Rotes i Centro.
Arrels del cant d’albaes
El cant d’albades (pronunciat popularment albaes) és una variant del cant valencià d’estil, habitual a les festes de les poblacions valencianes. El cant d’albades prové de pràctiques musicals urbanes de carrer ja documentades en el segle XIV, en les quals es dedicaven cançons a personatges destacats. El motiu que siga anomenat «cant d’albaes» es troba en que sovint se sol interpretar a l’alba, aproximadament a les tres de la matinada. Les albades consisteixen en un cant mètric i acompanyat per tabalet i dolçaina, el qual en la seua varietat més comuna s’interpreta per dos cantadors que s’alternen començant i acabant la cobla, o que en les altres dos varietats meridionals és cantat per una sola persona.
El cant d’albades es caracteritza per tenir una temàtica satírica i humorística. Consta d’una part instrumental que consisteix en una tocata de dolçaina i tabalet, la melodia de la qual es repeteix sempre amb major o menors variacions dels músics, i d’una part cantada a capella pel «cantaor», que fa variacions sobre una melodia base que també es repeteix. Als músics i al «cantaor» els sol acompanyar sovint el «versaor», que és aquell qui inventa els versets que interpreta el «cantaor».