El pregó de Mireia Malonda, pregonera de les Falles 2026: «D’on venim, on estem, a on anem»

Dissabte es va donar inici a les Falles 2026 en Dénia, amb 19 dies per davant marcats per la festa, la pólvora, la música i els monuments fallers que engalanaran la ciutat. Però no tot és festa. No tot és música, no tot és germanor.

La pregonera, Mireia Malonda, encarregada d’encetar les festes, es va dirigir a totes les comissions i a tot un poble amb un pregó valent i contundent. Un pregó que va convidar a reflexionar sobre el camí cap a on s’estan dirigint les Falles; un pregó que va posar el punt de mira en les arrels, en les persones que van ser els fonaments de la festa i que van lluitar amb esforç per mantindre-la i honrar-la.

Un discurs que també va mirar cap al futur d’una festa que, segons va expressar la pregonera, no pot basar-se només en la celebració, sinó que ha de continuar construint-se amb esforç, treball i constància, des de l’amor a les Falles.

Un pregó valent, emocional, profund i realista que marca l’inici d’unes Falles que van molt més enllà de la festa, i que apel·len a la responsabilitat col·lectiva de tot un poble.

PREGÓ DE MIREIA ASUNCIÓN MALONDA 

Denieres, deniers. Fallers, falleres. Gent del carrer.

Hui no parle només jo.
Hui parla la veu d’un poble que fa olor a pólvora, a fusta tallada, a pintura fresca i a esforç compartit.
Hui parla Dénia.

Parle des del respecte. Parle des de l’estima. I parle, sobretot, des de la responsabilitat.
Perquè un pregó no és només anunciar una festa.
Un pregó és dir d’on venim, on estem… i cap a on volem anar.

D’ON VENIM

Venim de gent com la que eixia en les fotos.
Venim de mans brutes de cola, de serradura i de pintura.
Venim de la gent major que va alçar esta festa quan no era fàcil.
Quan no hi havia subvencions ni tecnologies.

Persones que va saber unir festa, cultura i tradició.
Que va entendre que les Falles no són només tres dies.
Són un any sencer de treball silenciós.

A eixa gent… gràcies.
Perquè gràcies a vosaltres som el que som.
I perquè el vostre llegat no és passat: és arrel.

 ON ESTEM

Hui vivim unes Falles vives, sí.
Amb música, actes, premis i emocions.
Però també vivim unes Falles fràgils.

Fràgils perquè ens estem acostumant massa a la festa… i massa poc al treball.
Fràgils perquè cada vegada som menys els que tirem del carro.
Fràgils perquè hi ha qui pensa que tot està fet.

I no.

Res està fet.
Una falla no es planta sola.
Un premi no cau del cel.
Un casal no s’obri per art de màgia.

Sense implicació no hi ha festa.
Sense responsabilitat no hi ha futur.

No cal estar ostentar cap càrrec.
Però sí cal estar.
Participar.
Anar.
Ajudar.
Sentir la falla com a pròpia.

Perquè si només volem vindre a passar-ho bé…
Qualsevol dia ja no hi haurà res a celebrar.

 I ARA… UNA VERITAT INCÒMODA

Les carrosses estan en perill d’extinció.
Els casals, ofegats.
La burocràcia, desbordant.

Paperassa.
Tràmits.
Terminis impossibles.
Intermediaris innecessaris.

Les falles són associacions.
Amb capacitat.
Amb veu pròpia.

No ens compliquem més del necessari.
Perquè cada obstacle administratiu és una passa arrere per a la festa.
I perquè, si no ho cuidem…
Hi haurà casals que hauran de tancar.

I això sí que no ens ho podem permetre.

ON VOLEM ARRIBAR

Volem unes Falles amb futur.
Amb innovació, sí.
Però sense perdre l’essència.

Volem una joventut implicada.
No espectadora.
Protagonista.

Volem unes Falles on el treball torne a tindre valor.
On la crítica siga construcció.
I on la festa siga conseqüència de l’esforç.

Perquè les Falles no moriran de colp.
Moriran el dia que deixem de treballar-les.

I això…
Depén de totes i tots nosaltres.

Denieres, deniers.
Fallers, falleres.
Si estimem esta festa, demostrem-ho.
Si volem futur, construïm-lo.

Perquè des del passat que ens sosté,
des del present que ens posa a prova,
i des del futur que encara està per escriure…

JA ESTEM EN FALLES!