Opinió de Compromís «explicar la nostra negativa a la moció al voltant de l’Ocupació il·legal de vivendes»

Des de Compromís per Dénia volem explicar la nostra negativa a la moció al voltant de l’Ocupació il·legal de vivendes. En primer lloc, aclarir que el nostre vot en contra de la proposta de Ciudadanos NO SIGNIFICA QUE ESTIGUEM A FAVOR DE L’”OKUPACIÓ”.

Això sí, des del nostre punt de vista, esta moció no respon a la realitat social, i menys la de Dénia, sinó que és una manera més que té la dreta de crear cortines de fum i atemorir a la ciutadania amb una fictícia desprotecció del seu domicili.

Comença la moció parlant del dret a la propietat privada. Però res es diu del dret fonamental d’un habitatge digne (recollit a la Declaració dels Drets Humans i a la Constitució), així com l’article 47 de la mateixa que estableix que l’administració “promourà les condicions necessàries i establirà les normatives pertinents per a fer efectiu eixe dret, regulant l’ús del sol d’acord amb l’interés general per a impedir l’especulació”. L’accés a un habitatge digne i la defensa de la propietat no són drets incompatibles, com assegura de manera velada la moció.

Pensem que la proposta és perdre el temps, ja que les accions estan contemplades en la modificació de la Llei d’Enjudiciament civil de 2018 en el Congrés dels Diputats, en la qual votaren a favor; també des de la Fiscalia provincial de València.

No podem estar a favor d’alguns dels arguments de la iniciativa, com quan distingeixen entre dos tipus d’”okupes”. I és que equiparen a una família pobra que no té recursos per a pagar un sostre, que ocupa vivendes propietat dels bancs i dels fons voltor, amb màfies organitzades i narcopisos, com si Dénia fóra el Bronx.

I la realitat, és que el 90% dels okupes són famílies sense recursos (segons l’Institut Cerdà de Gestió Pública), com va ser el cas d’Alma, una ciutadana que el 2018 va exposar la seua situació davant el Ple de la Corporació. Com este cas, molts. Mentre que de l’ocupació protagonitzada per màfies ja s’està encarregant la Policia.

Considerem que el que de veritat existeix són dos tipus de propietaris. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, les condemnes per violació del domicili suposen uns 300 casos a l’any en tot l’estat, mentre que les condemnes per ocupació de vivendes propietat dels bancs estan en els darrers anys entorn de les 6.500.

Així doncs, parlem de grans bancs i fons voltors (que són els que “pateixen” aquest “problema” i estan finançant aquesta proposta), i el tipus de famílies amb primera i segona residència. Este últim tipus de propietari té por, i és molt comprensible. Però el que està fent la dreta d’este país és aprofitar-se per a què milers de pisos buits dels bancs i dels fons voltor tinguen la mateixa protecció que el nostre domicili. I això no fa sinó demostrar QUI està darrere de tot este tema.

Cal insistir. Comparar a una família pobra, amb una màfia organitzada és d’una manca d’empatia bestial. Però aquesta victimització és intencionada i pretén respondre a la lògica de què a un mateix problema cal una mateixa solució.

Si parlem de Dénia, el 43% dels pisos turístics que s’oferten pertanyen a grans propietaris especulant amb la vivenda, segons l’analista de dades DataHippo. El preu del lloguer d’un pis decent arriba als 500 euros mensuals, duplicant-se a l’estiu. Amb aquestes condicions, quin és realment el problema? En una situació d’emergència social, com es garanteix el dret a una habitatge digne?

La manca d’accés a un habitatge digne és una emergència social que cal afrontar amb valentia. Doncs una sol·lució de veritat no passa per fer fora la gent de les seues cases, sinó fer com ha fet el Pacte del Botànic, és a dir, la compra de vivenda pública més gran de la història del País Valencià, amb 218 vivendes públiques per a les famílies més vulnerables, segons La Vanguardia.

Per tot això, i perquè la proposta no té ni cap ni peus en un moment en què la societat travessa un problema realment greu com és esta crisi sanitària i econòmica, vam votar en contra. LES PERSONES PRIMER. Les persones sempre primer que els bancs.