Anna Sobrecases de Baix la Mar: «La meua falla, la meua vida»
No seria capaç de descriure el que són per a mi les falles, doncs, pense que no tindria suficient espai en aquest article per a explicar tot el que per a mi representen, però tan sols amb unes paraules m’entendreu perfectament: amor, família, amistat, dedicació i vida.
He tingut el privilegi de poder veure i viure la nostra festa des de diferents punts de vista, el qual m’ha permés aprendre, conéixer noves amistats i poder experimentar diferents formes de sentir les falles en distintes poblacions. Oportunitats úniques per a créixer com a persona però sobretot com a fallera, i és en aquestes situacions quan he entés a la perfecció el que és l’orgull de ser de Baix la Mar.
La satisfacció de recórrer la geografia de la Comunitat Valenciana, parlar de falles i que la gent de seguida lloe les Falles de Dénia ja és una sort, però si a més a més, a continuació et pregunten que a quina comissió pertanys i dir: soc de Baix la Mar, i que tot seguit recorden alguna falla plantada a la nostra demarcació, o cert any que gaudiren de la desfilada de Carrosses i en concret se sorprenguera una creació marinera, com diu el nostre himne: “Som la Falla del barri marítim, som l’orgull de tot Baix la Mar…”
I pensant en tots aquests moments ja passats, a mi em ve al cap i al cor la pregunta de: com seran a partir d’ara? Diferents en forma probablement, però les mateixes en essència i sentiment.
Pense en el moment en què veja entrar la primera “góndola” carregada amb el nostre monument pels carrers Sanchis Guarner-Doctor Fleming. Sentir els motors de la grua enlairant peces per plantar la falla, fent olor de pintures i vernís, de segur serà màgic, i no com el que ja coneixem, sinó millor.
A la meua ment, he imaginat en què ja vestida de valenciana, senta des del balcó apropar-se la banda de música, baixar i olorar la pólvora de la traca. Xicotets detalls que abans donàvem per fets, però que a dia d’avui cobren especial rellevància.
Perquè el món ha canviat i nosaltres ens haurem d’adaptar durant un temps, esperem no molt més llarg ja, a noves formes i situacions, però d’allò que estic segura és que si seguim treballant units, amb força i esperança de créixer com a col·lectiu solidari, cultural, creatiu i festiu, tots i totes els que formen part de Baix la Mar, com bé diu el nostre cant popular: “no hay quien pueda, con la gente marinera”.
Anna Sobrecases Hostalrich