Bertomeu Albi «Tota una vida a Baix la Mar»

Jo trobe que soc faller des que tinc memòria; de fet vaig nàixer al carrer del Pont i tots els anys esperava amb il·lusió el dies de falles, especialment les nits de la plantà.  Els records més emocionats de la meua infantesa són precisament les nits de plantà i si gire la vista enrere em veig al balcó de casa dels meus avis esperant veure com el monument agafava forma fins que la son em vencia. L’endemà tenia moltes ganes de baixar al carrer  per a veure com havia quedat  la falla i pensava que podíem guanyar el primer premi, el que no passava mai i nosaltres  amb humor, a la fi, sempre ens excusàvem dient allò de  “el Centro mos roba”. Afortunadament, vaig conèixer què era un primer premi  l’any 1969.

Uns anys desprès uns amics del carrer ens reuníem a casa Toni el Sabater, a la placeta de Sant Antoni, també coneguda com la del pòlit,  i allí parlàvem de falles fins que  l’any 1977, nosaltres vam decidir apuntar-nos a la Falla del nostre barri, a la Falla La Mar. I aquí comença la nostra aventura fallera, moltes són les anècdotes viscudes. De fet, aquell any, va ser un canvi molt fort a la meua vida. La situació econòmica era complicada, vam portar com artista de la Presentació, el divendres abans de carrosses, a Sara Montiel a la plaça del Convent i quan estaven mudats i llestos per a començar, una forta tempesta amb aigua a cànters ens va banyar, literalment, la nit. Aquesta situació va provocar més despeses econòmiques i encara que l’actuació va tenir lloc l’endemà, com era dia de carrosses no va tenir molta acceptació i van arrastrar pèrdues importants. Aquesta situació va fer que la comissió haguera de realitzar el monument faller, el que va tenir lloc a l’antic magatzem dels anglesos, al carrer Pintor Victòria. En aquell moment érem 15 fallers i 7 falleres. Sempre estàvem junts, no sabria dir si érem una falla o una quadrilla. On anava un anàvem tots. Ens reunien tots els dies  i entre totes i tots vam dur l’any endavant.

La falla m’ha proporcionat moltes coses positives, especialment he conegut a persones que no hauria pogut conèixer fora d’ella. No hi ha un sol moment a recordar de tots els anys que estic a Baix la Mar, perquè per a mi el més important són les il·lusions i emocions viscudes. Des de l’alegria dels meus pares i la seua estima per la falla, així com els dos exercicis fallers en els què jo vaig ser President. D’aquest temps vull ressaltar la gran sort de tenir dos falleres majors estupendes, amb qui tinc una gran amistat i estic molt content i satisfet del temps que vaig compartir amb elles per Baix la Mar. Igualment, per a mi com a pare va ser una alegria molt gran veure a la meua filla com a Fallera Major de Baix la Mar.

Per a mi ser faller és una manera de viure, la falla està tan arrelada en la meua vida que no puc ni imaginar viure sense ella.

Bertomeu Albi Caselles.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.