El IES Maria Ibars conecta los estudios de Gastronomía con la universidad

El IES Maria Ibars ha conectado los estudios de la Gastronomía con la universidad a través de este artículo:

 

La cuina ja és superior a la Marina Alta

L’IES Maria Ibars connecta els estudis de Gastronomia amb la Universitat

L’Institut Maria Ibars ha aconseguit una de les seues aspiracions més desitjades. A partir del curs vinent impartirà el Cicle Superior de Direcció de Cuina. Això significa que un alumne de Dénia o la Marina Alta puga cursar tota la línia d’ensenyament en hostaleria i fer el salt després a la Universitat sense haver de passar per cap altre centre d’altres ciutats, com es veien obligats fins ara. L’institut tenia consolidats els Cicles de Cuina i Gastronomia, de Serveis de Restauració i d’Assistència i Guia des de mitjans dels anys 90, que han permés la formació i la inserció laboral de centenars d’actuals professionals de la gastronomia i l’hostaleria. Els treballadors formats, a més, aporten productivitat a les empreses, capacitat d’adaptació als canvis i competitivitat. Com a institut de Formació Professional, el Maria Ibars ha estat capdavanter en la Formació Dual, que combina i integra l’ensenyament en el centre i la pràctica amb les empreses: cap estudiant obté el títol si no ha passat i ha superat l’experiència en una empresa.

El nou cicle superior omple un buit enorme i completa el camí de la formació professional hostalera. Els cicles tradicionals de Cuina i Gastronomia i el de Serveis de Restauració són de nivell mitjà (Tècnics), mentre que el de Guia i Assistència Turístiques és Superior (Tècnic Superior) com ara el de Direcció de Cuina. La gran diferència és que els cicles superiors ja pertanyen a l’Espai Europeu de l’Educació Superior i que donen accés als estudis universitaris. D’aquesta nova oferta formativa i del que representa per a la Marina Alta des de l’Oficina de la Innovació i la Creativitat hem parlat amb el director de l’IES Maria Ibars, Pepe Toni Server.

UNA FITA PER A LA MARINA ALTA

– Què significa per al centre, i que pot aportar a Dénia professionalment, el fet de tindre aquest cicle complet de cuina?

– Per al centre és una fita importantíssima culminar un projecte que arrossegàvem de tants anys. Estem convençuts que també és una fita per a la Marina Alta. Dénia ha jugat fort i ha fet una aposta molt important per fer de la Gastronomia alguna cosa més que donar de menjar a la gent, ha apostat a futur, a fer de la Gastronomia cultura, tradició i, per descomptat, un plaer, però també economia amb un desenvolupament espectacular, i pràcticament únic en el nostre entorn. Tenia fins ara un dèficit: el salt enorme entre la FP i la universitat. Recordem que la Universitat d’Alacant ha començat un Grau i un Màster de Gastronomia, una altra aposta de futur, i l’escaló que faltava era el Grau Superior i per fi en tenim superat un. Ara el repte és aprofitar-lo, donar-li sentit. Si els centres educatius només donem títols que no li aprofiten a la societat no tenim sentit. La societat, les empreses i els treballadors han d’aprofitar els títols, és a dir el coneixement, perquè la societat que tenen al voltant prospere amb ells. També se’ns obrin altres reptes; en el cas nostre, altres títols com el de Direcció de Serveis de Restauració i els relacionats amb l’allotjament, nosaltres seguim i seguirem, compromesos com estem amb la Formació Professional, també en altres famílies professionals.

– Era una antiga aspiració del centre. On estaven les dificultats per aconseguir-ho?

– Hem hagut de superar moltes dificultats però només una n’era l’impediment principal: les instal·lacions. L’IES Maria Ibars no té la infraestructura necessària. Ara el que hi ha hagut és un acord entre Turisme i Educació per tal d’establir un nou sistema de funcionament que ens permetrà compartir en millors condicions les instal·lacions del CdT de Dénia amb, si calen, les reformes necessàries. S’ha de reconéixer i aplaudir el treball de l’Ajuntament de Dénia i la complicitat d’altres agents involucrats, que ha fet possible aquest punt de trobada.

– Què li diria a un alumne per animar-lo a començar un cicle de cuina?

– El mateix que li diria a qualsevol persona, que aprofite l’oportunitat de formar-se, que si té la més mínima vocació per una professió, ho faça i si pot fer-ho allà on viu, o ben a prop, millor. Per desgràcia al nostre país, per al comú de la gent la FP és un ensenyament “menor”, en contra de les evidències estadístiques, que diuen tot el contrari, malgrat tindre molt de futur i una taxa d’ocupació altíssima. És trist d’haver de constatar que les empreses tenen problemes per trobar molts treballadors per manca de formació per als llocs de treball que demanden, malgrat les altíssimes taxes de desocupació que hi ha a tot l’estat. És un fet constatable. També existeix l’altra cara de la moneda, moltes empreses no valoren la formació perquè la desconeixen i ací hem de fer molta pedagogia encara.

– Quines són les opcions de futur per a l’alumnat: inserció al món laboral, accés a la universitat, etc.?

– Moltes, estem parlant d’un títol de Tècnic Superior. La incorporació al món laboral seria l’eixida natural i més immediata. Com que és una formació nova i molt escassa en el mercat, les empreses del sector deuen valorar-ho, però no oblidem que els Cicles Superiors donen accés a la Universitat i, per posar un exemple pròxim, la Universitat d’Alacant (Gasterra) ja ofereix un Grau de Gastronomia i un Màster ací mateix.

– Quins creu que són els avantatges de formar part de la Xarxa Unesco de Ciutats Creatives?

– Com a observadors i testimonis del naixement d’aquell projecte tan il·lusionant i, perdoneu-nos la gosadia, tan important, el que més destacaria és la possibilitat d’adonar-te’n de quantes coses fas bé. Això és bàsic. Dénia tindrà, que les té, moltes mancances, però feia coses molt bé que no eren valorades en la seua mesura adequada, i això li ha permés fer peu i traure el cap en el món. Pense que és fonamental pertànyer a xarxes com aquesta que ens obliguen apostar per la qualitat. No és una marca més que posar en els fullets i ja està. El projecte obliga a apostar per coses com la cultura, la sostenibilitat mediambiental i econòmica, la formació i la integració amb l’entorn. És una aposta que, ben entesa, pot servir de model a altres sectors econòmics i socials per l’aposta de cara al futur que suposa. En el camp de l’educació i la formació caldria intentar  reprendre altres xarxes de les quals, durant un temps, vam formar part i que també aposten per la qualitat i la modernitat. Ho deixem com un repte per al futur.

APRENDRE I REINVENTAR-NOS

– L’any passat l’IES Maria Ibars va participar en el projecte europeu Erasmus+ Youth4Food amb les ciutats creatives de Bergen, Parma, Gaziantep i Östersund, i ha estat també present en festivals i mostres gastronòmiques. Com valoren aquesta experiència els alumnes? I el professorat?

– Quan parlem del projecte Erasmus+ del que vam formar part estem parlant del que déiem abans: participar en xarxes que ens permeten aprendre del que altres fan i veure com podem anar millorant i creixent com a societat i com a persones. En tots els projectes Erasmus+ en els que ha participat l’IES Maria Ibars l’experiència és sempre positiva. Conéixer entorns empresarials, laborals i, en aquest cas, gastronòmics diferents és més que enriquidor. L’alumnat que ha participat s’ha endut una formació no curricular magnífica i el professorat altres formes d’organització i treball que omplen el bagatge amb el qual podem treballar a classe.

– Com veu el futur de la gastronomia, i el paper de la formació, especialment ara que la COVID19 ha assestat aquest dur colp al sector?

– La COVID-19 està posant-nos a prova, no a nosaltres ací a Dénia, ni a la Marina Alta, sinó al món sencer. Haurem de reinventar-nos, de repensar algunes coses que féiem i actuar en conseqüència. Estàvem avisats? La ciència ens està avisant ja fa temps d’això, una pandèmia era una possibilitat, també del canvi climàtic, dels efectes de la contaminació… En el camp de la formació i l’educació en general ho hem hagut de fer: atendre els nostres alumnes des de casa de cadascú (del professorat, de l’alumnat, dels equips directius, dels pares i mares…). No ha estat fàcil, però ho hem hagut de fer. Caldrà que ens replantegem coses, òbviament, haurem de fer llista dels problemes i reptes que ens planteja i posar-los solució. En la Gastronomia el mateix, entendre els problemes com a reptes per tal d’adaptar-nos a la nova situació, que només serà molt crítica (crítica ho és ara mateix) si no sabem respondre a eixos reptes. Per posar-ne un exemple, optar pel producte de proximitat ja no és una possibilitat existent, és una necessitat per evitar el desabastiment. Moltes altres accions, protocols i canvis haurem d’implementar-los si volem seguir endavant en qualsevol camp.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies