Amparo Escolano Cebriándóna al Museu Arqueològic una Gerra o contenidor Ceràmic del S. XII

Doña Amparo Escolano Cebrián ja ha complit els noranta sis anys. Viu en una casa esplèndida al cor de la ciutat de València, envoltada d’antiguitats que acrediten l’esplendor de la seua família al temps de la Renaixença, abans i després.

L’any 2000, un any després de la inauguració del Museu dels Joguets de Dénia, ens llegava una de les peces prínceps del nostre museu: un pupitre de xiqueta, ornat amb el cos i rostre de “Betty Boop”, en fusta retallada i pintada, de la fàbrica de José Monllor Linares, de l’any 1934.

Just ara, transmet a la seua família i, en particular, a la seua neboda Paloma Escolano Amat, el desig que una peça arqueològica, que ha estat gairebé un segle en sa casa, durant dècades a la Rota d’Escolano i ara, a València, retornara a Dénia i al Museu Arqueològic.

Doña Amparo Escolano Cebrián és fruit d’una nissaga de famílies cultes i amb influx en el cap i casal, que tingueren els seus moments més daurats durant la Renaixença. És filla de Pascual Escolano Sabater, un metge ben acreditat, amb orígens al Real de Gandia, de qui tenim constància que l’any 1919 tingué un reconeixement, amb el guardó del Premi Roel del Instituto Médico Valenciano, pel seu estudi El sodoku en España. Contribución al estudio de la enfermedad, publicat a la Impremta Valencianista l’any 1919. La seua mare era germana de dos estels de la Renaixença Valenciana: Luís Cebrián Mezquita, Croniste Oficial de la Ciutat de València i bon amic d’en Roc Chabàs, i Julio Cebrián, pintor i, en particular, retratista estimat de l’època.

Pascual Escolano Cebrián, pediatra reconegut, continuaria la nissaga de metges. O ell o el seu pare foren els receptors d’aquesta singular troballa arqueològica subaquàtica que, per l’aspecte i la crosta de mol·luscs marins que encara té adherida, sembla haver estat pescada en alta mar i, possiblement, arrossegada per les xàrcies d’una barca de bou.

I la considerem singular perquè a la costa valenciana comptem amb molt pocs exemplars d’un contenidor amfòric dels segles XII-XIII, andalusí, provinent de la mar. El seu prodigiós estat de conservació li ofereix una especial rellevància, atès que a punts d’ancoratge com la Marineta Cassiana es produeixen troballes de petits fragments tipològicament semblants però amb un estat que només permet el seu reconeixement i poc més.

Segons Informe de Josep A. Gisbert, director del Museu Arqueològic, és una gerra, o “tinaja” en la nomenclatura de sistematitzacions de la ceràmica andalusina. Vora recta sense engruiximent, coll cilíndric i cos piriforme. Dues anses de cinta o vera sobre el terç superior del cos. Base plana. Té una altura de 84 cm i un diàmetre de la vora de 19’5 cm.

Aquest tipus és ben present en els registres ceràmics documentats en el raval de Daniya, en les excavacions del Fortí, a més de les troballes subaquàtiques de la Marineta Cassiana i té el mateix aire que les produccions d’època almohade de les terrisseries de l’avinguda Montgó/carrer de Teulada.

No podem albirar el seu contingut, però és ben cert que amb aquests es comercialitzaren determinats productes alimentaris dels contorns de Madînat Daniya arreu la Mediterrània, en aquells temps en què el blat, les ametlles, panses i figues de Dénia eren estimades arreu al-Àndalus i el Magrib.

La Delegació de Cultura del M. I. Ajuntament de Dénia i la direcció del museu agraix a Amparo Escolano Cebrián la donació d’aquest bé patrimonial que és essència de la història de Dénia i espera que ben prompte siga testimoni en un indret musealitzat de quan Madïnat Daniya i el seu rerepaís eren productors i distribuïdors d’aliments excel·lents.